tag:blogger.com,1999:blog-50203577756521760162024-02-12T22:14:38.763+01:00LA LLÀNTIA DE LA GÈNIAUna llàntia duu desitjos no acomplerts dins, una llàntia fa llum. Aquest blog és la meva llàntia plena de llum i mostra alguns dels meus desitjos més anhelats... La meva llàntia, ara, és plena de joguines i de felicitat... Benvinguts al meu món!!Gèniahttp://www.blogger.com/profile/10016941522809930694noreply@blogger.comBlogger50125tag:blogger.com,1999:blog-5020357775652176016.post-13092513400208044882022-04-03T20:28:00.002+02:002022-04-03T20:29:22.784+02:00Avui fa 6 mesos que vas marxar...<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_rT3JBLUVKWF3Gc4mC4ELKGDymgxjI3X3HDQIicOrX02v0RMryP-VujOoZUyqf8NTcxYsyLYUKuoS4FggLTTZjK70ayfVVfjEVoQ1m_2twZyLukUH0Zo8Z6UoR00YvczfVV99fOXDjVhrtp0SiLgc1YdAXi3VD9__ZmNuf2oYrSCsQ4LFbvoRJ9S9XA/s1280/photo_2021-10-06_21-37-21.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_rT3JBLUVKWF3Gc4mC4ELKGDymgxjI3X3HDQIicOrX02v0RMryP-VujOoZUyqf8NTcxYsyLYUKuoS4FggLTTZjK70ayfVVfjEVoQ1m_2twZyLukUH0Zo8Z6UoR00YvczfVV99fOXDjVhrtp0SiLgc1YdAXi3VD9__ZmNuf2oYrSCsQ4LFbvoRJ9S9XA/s320/photo_2021-10-06_21-37-21.jpg" width="320" /></a></div><br /><p></p><div style="text-align: justify;">Avui fa 6 mesos que vas marxar Pare, i no hi ha dia que no plori, et trobo molt a faltar, de vegades em salten les llàgrimes quan faig riallades com les teves, et sento a la meva veu i em fa un esglai el cor, perquè per uns instants t'he tornat a sentir a través meu.</div><div style="text-align: justify;"><br />T'imagino cada dia, i cada dia parlo amb tu, de vegades t'explico coses que han passat, o coses que m'hagués agradat explicar-te, o em poso a recordar vivències que hem tingut, de vegades m'enfado amb tu, perquè ja no hi ets i em fas molta falta.</div><div style="text-align: justify;"><br />Et recordo molt com l'ultim dia que et vaig veure despert, que vam venir a casa vostre a veure-us, somreies i et feia molta gràcia en Roger, et veia feliç i em va agradar molt veure't així, tan eixerit. </div><div style="text-align: justify;"><br />Perquè feia molt que et trobava a faltar, la maleïda demència se't va endur fa molt de temps, però encara hi havia una mica de tu amagat, i de tant en tant treia el cap, però en morir, l'adeu definitiu, em pesa tant Pare, tant...</div><div style="text-align: justify;"><br />Vas morir el 3 d'Octubre, era diumenge, vas estar 5 dies aguantant com un toro amb els pal·liatius, però diumenge ja no vas poder més, jo no se perquè, però ho sabia, sabia que era el dia, els altres dies quan estava amb tu et cantava, parlava molt amb tu i et cantava cançons del Frank Sinatra, que se com t'agradava "La veu", però diumenge 3 d'octubre no ho vaig fer, em vaig posar al teu costat com sempre, vaig abaixar la barana del llit per poder-me apropar sense problemes si calia, i et mirava, estava amb tu en silenci, i va passar, vas obrir els ulls per un instant i vas exhalar el teu últim alè, mentre jo m'enfilava al llit damunt teu gairebé, t'agafava la cara i t'acariciava sense parar dient que ja estava, que no patissis, que ja estava, que t'estimava però que ja podies marxar tranquil, que no passava res, que tot estava bé, "tranquil rei, tranquil, t'estimo carinyo meu, no passa res, tot està bé pare, t'estimo, tranquil pare tranquil, t'estimo, t'estimo, t'estimo", m'entre amb els ulls negats de llàgrimes t'acariciava i t'omplia de petons i em vaig quedar abraçada al teu cos plorant i plorant i plorant, i no he deixat de plorar.</div><div style="text-align: justify;"><br />I avui també és diumenge, i també és dia 3, però d'abril, el "meu" mes, ja fa 6 mesos, 6! que vas marxar, i tinc tot remogut.</div><div style="text-align: justify;"><br />T'estimo Pare 🖤</div>Gèniahttp://www.blogger.com/profile/10016941522809930694noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5020357775652176016.post-64089643482154666312018-10-18T12:48:00.000+02:002018-10-18T12:48:30.063+02:00Jo sóc del clan d'Helena!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyp3AUeidWBkczmLp3i8KzwZMNGFqt4H5XjlnsmA86BEHohzPbgbFVxyP5V3ahC4T8krw59ABhXCBX5ek_iw-0ykrGO-hkEMhqEoMh63PTZ1tV08QiQNO3VYVigCgjcmYmMOSLE37SgKyl/s1600/mtDNA+Migration+Pattern.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyp3AUeidWBkczmLp3i8KzwZMNGFqt4H5XjlnsmA86BEHohzPbgbFVxyP5V3ahC4T8krw59ABhXCBX5ek_iw-0ykrGO-hkEMhqEoMh63PTZ1tV08QiQNO3VYVigCgjcmYmMOSLE37SgKyl/s320/mtDNA+Migration+Pattern.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
D'on vens i a on vas... t'ho has preguntat mai? segur que sí... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
M'agradaria parlar d'això avui, però no del "on vas", si no que em vull centrar en el "d'on vens".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Suposo que la majoria de persones quan pensen d'on venen, si fa no fa i qui més qui menys, fan un recorregut mental de la seva vida des del punt on es troben cap enrere. Crec que si li diem a hom que pensi fins el màxim enrere la majoria de persones no passaran de pensar en els seus pares o com a molt avis, però què hi ha més enllà? i no parlo de uns centenars d'anys enrere, què hi ha milers d'anys enrere? D'on venim? </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs no sé d'on vindreu vosaltres, però sí sé d'on vinc jo ;)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les "mares" mitocondrials:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Segons els estudis de <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Bryan_Sykes" target="_blank">Bryan Sykes</a> a Europa hi ha 7 grups, 7 clans femenins, dels quals provenim la població europea, són les mares mitocondrials. Podeu llegir sobre tot això al seu llibre "Las 7 hijas de Eva".<br />
<br />
L'ADN mitocondrial s'hereta i només es transmet als fills per part de la mare, tots tenim el mateix ADN mitocondrial que la nostra mare, i aquesta el mateix que la seva mare, i així successivament. D'aquesta manera podem estirar del fil i saber quina és la nostra mare mitocondrial original.<br />
<br />
La meva mare mitocondrial és Helena, la qual va viure fa 20.000 anys, en l'època més crua de l'últim Període Glacial, i en descendeixen el 47% dels europeus i és freqüent en la població basca.<br />
<br />
Les persones que provenim d'Helena se'ns engloba en el grup (haplogrup) H. El meu, concretament, és l'haplogrup H1, aquesta és la branca més important de l'haplogrup H, ampliament expandit a Europa, Àfrica del Nord y Àsia Occidental, essent molt més freqüent a l'Europa Occidental, sobretot entre els bascos (un 27,8%).<br />
<br />
L'avantpassat comú, la mare mitocondrial, de la branca H1 probablement va viure entre 9.000 i 15.000 anys enrere, no molt després del final de l'últim Període Glacial. Els seus ancestres materns havien estat els primers habitants de l'Europa continental, persones que van ser expulsades del nord per les capes de gel glacial durant l'última gran cresta de fred al final de l'Edat de Gel.<br />
<br />
Es van refugiar durant milers d'anys en refugis més càlids al llarg del Mediterràni, fins i tot a la península ibèrica.<br />
<br />
L'ancestre comú de l'haplogrup H1 probablement vivía dins d'aquest refugi Ibèric, i quan l'Edat de Gel va desparèixer, els seus descendents van emigrar al nord.<br />
<br />
Seguint la costa atlàntica, van portar l'H1 a allò que es convertiria en les Illes Britàniques. A mida que el clima es va continuar escalfant, alguns van transportar l'haplogrup fins al nord d'Escandinàvia, mentre que altres van anar cap a l'est i alguns altres es van dirigir cap al sud, creuant l'estret de Gibraltar cap al nord d'Àfrica.<br />
<br />
Avui dia, aproximadament un 13% dels europeus actuals poden seguir la seva ascendència maternal a l'haplogrup H1, i per la població espanyola aquesta taxa és gairebé del 25%.<br />
<br />
També arriba a nivells significatius fora d'Europa, des del Marroc i Tunísia fins al Líban i l'est de l'Àsia Central.<br />
<br />
Encara que l'haplogrup H1 rares vegades arriba a altes freqüències més enllà de l'Europa occidental, més del 60% dels Tuareg orientals a Líbia pertanyen al haplogrup H1. Els Tuareg es diuen Imazghan, que significa "gent lliure". Són persones aïllades i semi-nòmades que habiten el Sàhara Occidental-Central i avui són conegudes per un turbant blau fosc i distintiu que usen els homes i per la seva llarga història com porters del desert.<br />
<br />
Com les dones portadores de l'H1 van dur aquest haplogrup des d'Europa occidental fins a aquesta comunitat aïllada? Probablement van emigrar d'Espanya a través de l'estret de Gibraltar al Marroc després de l'última Edat de Gel, on van ser assimilats dintre dels berbers de la costa mediterrània. Després, fa uns 5.000 anys, el Sàhara es va desplaçar d'un període de condicions habitables relatives a l'entorn desèrtic dramàticament àrid. Aquest canvi podia haver provocat migracions al llarg del Sàhara, provocant que els antics Tuaregs es reunissin i es barregessin amb els berebers, portant llinatges H1 a la seva població.<br />
<div>
<br /></div>
Descobrir aquestes coses és apassionant, però poder-ho fer un cal que es faci un anàlisi genètic, jo me'l vaig fer en el seu moment per temes de salut, el primer que em vaig fer va ser amb la meva doctora, quan em va donar l'informe va ser com si estigués llegint xinès o un jeroglífic dirèctament, no entenia res de res, així que vaig posar-me a buscar informació, què volia dir aquest gen, què volia dir aquest altre, i així. Mica en mica em vaig començar a interessar molt per la genètica, l'epigenètica i la nutrigenòmica (coses de les que probablement en parli en un futur).<br />
<br />
Sense gairebé ni adonar-me'n em vaig veure tan interessada en tot això que l'anàlisi que em vaig fer amb la meva doctora se'm va fer massa curt, en volia més, volia saber més coses, tenia set de genètica, i així vaig descobrir la companyia 23andMe, on et pots fer un anàlisi genètic més extens que el que m'havia fet jo (tot i que l'informe que l'acompanyava era molt explicatiu i complert) per un preu bastant assequible. L'anàlisi que em vaig fer amb aquesta companyia duia una part de salut i una sobre ascendència, cosa que mai m'hagués imaginat que em cridaria l'atenció, si que m'ha interessat sempre una mica la genealogia, els arbres genealògics i tal, que tinc la sort que un cosí del meu pare es va dedicar a fer-lo de la seva branca, i així he pogut saber una mica sobre el meu passat més proper, però mai havia pensat en mirar més enrere que tot això.<br />
<br />
Al tenir la informació que em va donar aquest anàlisi genètic em vaig començar a interessar mes profundament sobre el tema, vaig trobar a la xarxa molta gent que es dedica a la genealogia genètica, vaig descobrir en Brian Sykes i el seu interessant llibre i vaig poder aprofundir una mica.<br />
<br />
També vaig descobrir que tinc lligams genètics amb molta gent, que també s'ha fet l'anàlisi genètic amb aquesta companyia, i son familiars genètics meus, en concret 957 persones que s'han fet aquest anàlisi i comparteixen la seva informació allí. Dintre d'aquests familiars hi ha gent d'Estats Units, Espanya, Regne Unit, Itàlia, Puerto Rico, Alemanya, Polònia, Mèxic, Cuba, Canadà, França, Irlanda, Colòmbia, Rússia, Suècia, Grècia, Portugal, Brasil, Hongria i Àustria. Aquestes persones son família llunyana meva, cosins molt llunyans, però cosins al cap i a la fi. És molt curiós i emocionant a la vegada.<br />
<br />
Els parents més propers que tinc son cosins quarts, això vol dir que compartim els mateixos "trastatarabuelos", que no se com es diu en català, que son els que van després dels rebesavis. Crec que la paraula en català és rerebesavi.<br />
<br />
També vaig descobrir que tinc gens Asquenazites (Ashkenazi), els Asquenazites son els jueus descendents de les comunitats de Renània a l'oest d'Alemanya. El nom hebreu medieval de la regió (Alemanya) és Aixquenaz. Es van assentar a l'Europa Central i Oriental. Diuen que tots els Asquenazites comperteixen lligam genètic i per tant són família. Qui m'havia de dir que descobriria que tinc gens jueus! Es veu que tinc un avantpassat que era 100% Asquenazita i que probablement va néixer entre el 1710 i el 1800.<br />
<br />
Com podeu veure és un tema molt interessant i apassionant, espero anar tafanejant més en les meves arrels i saber-ne més coses.<br />
<br />
<br />
Fins la propera família!<br />
<br />
<br /></div>
Gèniahttp://www.blogger.com/profile/10016941522809930694noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5020357775652176016.post-51638912445827855792018-09-22T09:17:00.002+02:002018-09-22T09:17:30.700+02:00L'inici de l'escola, una nova aventura<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkts_5rT8xlWchbRLhLhT29dw93-INR5QZVX11ci4mbGkQ9SLbP_We81LiHHmnHARM_ZLTNniCI6cQXf5annVlarpHEdyQFveWdIYvizynOSaJ5tpO51-Kjg1KH2S1UmF7lvkiw_XgLZl2/s1600/tornar+a+l%2527escola.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="460" data-original-width="728" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkts_5rT8xlWchbRLhLhT29dw93-INR5QZVX11ci4mbGkQ9SLbP_We81LiHHmnHARM_ZLTNniCI6cQXf5annVlarpHEdyQFveWdIYvizynOSaJ5tpO51-Kjg1KH2S1UmF7lvkiw_XgLZl2/s320/tornar+a+l%2527escola.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Quan era petita no m'agradava gens anar a l'escola, tampoc hi estava gaire acostumada, ja que al estar sempre malalta passava més temps a casa que allí, i això no ajuda gaire a poder quallar les amistats.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Jo tenia molt clar a quin tipus d'escola volia portar el meu fill, volia una escola petita, familiar, que estigués el més a prop de la natura, on els nens i nenes es coneguessin tots i on els mestres poguessin conèixer profundament els nens i nenes que hi anaven, on es respectés el ritme particular de cada nen i nena, on pugessin ser lo que són, nens.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Com ja sabeu, tinc un munt de malalties, algunes d'elles ambientals, era important per a mi poder dur el meu fill a una escola on l'entorn fos el més net possible, i on, si es donava el cas, els mestres es poguessin adonar de si desembolupava algun símptoma relacionat amb tot lo que duc al damunt.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Sembla algo difícil d'aconseguir, i realment ho és, les coses com son, però al final, ho hem aconseguit!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Aquí on vivim, dins del parc natural, hi ha una petita escoleta rural ben bé al mig del parc, el pati es un camp, esta envoltada de bosc, els nens i nenes que hi estudien tenen la banda sonora del bosc, ocells i més ocells, no senten al trànsit, no respiren el fum dels cotxes, no senten xivarri del carrer, son allà amb una pau i tranquilitat brutal.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Si no recordo malament, diria que no son més de 40 nens i nenes, comptant des de P3 fins a 6è. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Si jo hagués anat a una escola així de petita, segur que hagués estimat l'escola i m'hagués agradat anar-hi!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
El meu fill ha començat l'escola directament a P4, l'any passat no l'hi vam voler dur, per diversos motius, un és que el veiem molt i molt verd, i l'altre, i el més important, és que com que anàvem a canviar de casa en breu i marxàvem lluny de on vivíem aleshores, no volíem trasbalsar-lo amb un canvi d'escola a mitjans de curs, i que a on comencés ja fos el lloc definitiu.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
He estat més d'un any mentalitzant el nen amb que tindria que anar a l'escola, poc a poc i de mica en mica li he anat explicant, no menteixo mai al meu fill, però en aquest cas, li he dit moltes vegades que a mi m'encantava anar a l'escola, què havia de fer si no?</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Quan ha arribat el moment i s'acostava el dia que havia de començar, l'haurieu d'haver sentit, "no vull anar a l'escola mai mai mai!!!!", "no vull aprendre res mai mai mai", "em vull quedar a casa sempre!!!", "l'escola em fa por!!!". Jo tremolava de que arribés el dia D també! 😰</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Li vaig ensenyar fotos de l'escola i dels nens i nenes fent coses allí, pintant, fent figures de fang, fent excursions, etc... veient aquestes fotos se li va passar bastant la por, però no el tenia gens convençut.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Un dia vam anar amb son pare a comprar algunes coses per l'escola, una motxilla de La Patrulla Canina que va triar ell, la carpeta, un parell de bates, una mica de roba, unes bambes, unes botes d'aigua, que no en tenia, i l'haguessiu hagut de veure com caminava amb elles, com un cowboy! 😂 I de pas un reguitzell de llapissos, plastidecors, ceres i plastilina nous per tenir a casa (la plastilina que tenia se la van menjar els gossos 🙈)</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
I va arribar el dia, com que era la primera vegada que anava a l'escola faria el període d'adaptació, els primers 2 dies l'aniria a buscar a les 11:30 en comptes de a les 14:00, que és quan acaben. I així ho vam fer, el vaig dur, m'hi vaig quedar una mitja horeta més o menys (els pares d'infantil ens podem quedar una estona amb els nens si volem), i quan vaig veure que ja no em feia ni cas li vaig dir adéu i vaig marxar. Quan van ser les 11:30 ja era a l'escola i el vaig recollir, estava la mar de content.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
A l'endemà vam fer lo mateix, el vaig deixar a l'escola, m'hi vaig quedar una estona, i a les 11:30 vaig arribar a buscar-lo. Quan vaig arribar la seva mestre els hi estava explicant un conte, jo em vaig quedar en silenci dreta darrera d'ells escoltant-lo i mirant-me'ls. Quan van acabar, la mestre li va dir al meu fill "mira qui hi ha darrera teu! la mama!" ell es va girar, va fer cara de decepció, es va aixecar i es va amagar al lavabo, no volia marxar de l'escola! 😂 No us podeu imaginar la sorpresa que tenia al cos jo en aquell moment! Li vaig demanar que vingués i no volia, li dic "vine home, parlem" i es va acostar recelós, li vaig preguntar si es volia quedar i em va dir que si, i jo "carinyo si et vols quedar doncs et quedes rei, no hi ha cap problema!" va fer cara de content i va anar a la seva classe, la mestre i jo flipant. I així es va acabar el període d'adaptació, pim pam tu.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Al dematí em fa marxar tan aviat a l'escola, que arribem gairebé al mateix temps que els mestres, ho prefereixo, perquè jo de petita arribava sempre tard i passava moltíssima vergonya i era un mal tràngol diari. Recordo que li deia cada dia a ma mare "i avui què dic?" i un dia que feien obres pel recorregut que fèiem sempre i ens van desviar i ens vam perdre més d'una hora i mitja i vaig arribar súper tard, quan erem al davant de l'escola li dic "no penso entrar, em nego, em fa molta vergonya!" i em va tornar a casa perquè devia pensar que tenia raó, no se. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
El primer cap de setmana, quan va saber que el diumenge tampoc aniria a l'escola, es va enfadar i tot. La veritat és que ha tingut una reacció que no me l'esperava gens, amb la por amb què anava!!! Jo vull dir, anava terroritzada amb com entomaria anar a l'escola, i li encanta i hi és molt feliç! A més ha connectat molt bé amb la mestre, cosa que no m'estranya perquè és molt guai.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Em sento molt bé amb tot plegat, he fet una bona tria d'escola i el meu fill hi encaixa perfectament i lo més important, li agrada moltíssim i el fa feliç.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Salut família!</div>
<br />Gèniahttp://www.blogger.com/profile/10016941522809930694noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5020357775652176016.post-88874346037612039422018-09-20T12:57:00.001+02:002018-09-20T12:57:15.769+02:00Sant tornem-hi!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBBwnGEGYHahi09HIl6575qlOtG8JNmNLeYJCO5sckdBqH8hFdZZSeATrHJ7ztu19ehwG3Ue6yU9sx7j6ERAUJicQ8x1HyF7WmapCEIGI0WzReRxw8AH56Nl6CduhIy8qbTo8dXqqhhU1O/s1600/keep-calm-and-sant-tornem-hi-.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBBwnGEGYHahi09HIl6575qlOtG8JNmNLeYJCO5sckdBqH8hFdZZSeATrHJ7ztu19ehwG3Ue6yU9sx7j6ERAUJicQ8x1HyF7WmapCEIGI0WzReRxw8AH56Nl6CduhIy8qbTo8dXqqhhU1O/s320/keep-calm-and-sant-tornem-hi-.png" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa una mica més de 3 anys que no escric res al blog, com molts ja sabeu, tenir un nen petit absorveix moltíssim temps. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest any el meu fill ha començat l'escola i, ara que tinc més temps, he pensat de torna'm-hi a posar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En aquests tres anys han passat moltes coses, he canviat de casa 2 cops, el nen ha anat creixent, vaig fer un curs d'asessora de lactància, la meva SQM ha seguit millorant (lo demés va fent com sempre), em vaig casar al novembre del 2016 amb el meu company i pare del meu fill, que ja fa 10 anys que estem junts, vam confirmar que el meu pare pateix de demència, tenim 2 gossos jovenets més (ara ja són 7 gossos els que viuen amb nosaltres), el meu germà Ricard, que feia més de 10 anys que no veia ja que viu a colòmbia va venir el passat hivern i vam poder disfrutar d'ell durant un mes sencer, i també han passat un munt de coses i cosetes més personals que tampoc enumeraré.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La vida sempre és intensa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara us escric desde la muntanya, dins d'un parc natural, on vivim actualment, tot i haver millorat molt la meva SQM, és quelcom que viu amb mi, i vam decidir marxar d'on erem, que viviem dins d'un poble amb massa veïns, massa aprop, utilitzant suavitzants i mandangues d'aquestes cada día, i fent sorolls, sobretot per la nit, que impedien que pugués descansar correctament tal i com les meves malaltíes necessiten que descansi, així que ens vam posar a buscar un lloc net, apartat de la gent, on la meva SQM pugués anar millorant i no anar enrera, i hi hagués prou silenci per poder descansar tranquil.lament per les nits, tal i com el meu cos necessita per poder fer front al día a día. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per a mi això és el paradís, tenim prous cases pel voltant per no sentir-nos massa aïllats i despemparats, però prou poques com per viure de ple dins la natura. De vegades quan sortim de nit, ara que encara fa calor, a gaudir de la tranquil.litat, podem sentir les guineus fent els seus característics crits, o veiem els senglars al jardí, menjant tot el raïm que troben. Cada día miro les granotes que tenim a la bassa i els capgrossos que encara han de fer la metamorfosi. De nit no se sent res, excepte els animals que hi ha pel bosc (al començar l'estiu els concets dels rossinyols son brutals). No tenim llum als carrers, per lo que no tenim contaminació lumínica i el cel es veu com mai. Gràcies a viure dins d'un parc natural esta prohibidissim llençar petards per Sant Joan, us imagineu viure un Sant Joan sense sentir petards? Bé, es poden sentir de molt molt lluny els castells de focs del poble i coses així, però se senten tan lluny que els gossos ni s'inmuten, ha estat el primer Sant Joan que han pogut passar la nit tranquils! Ells i nosaltres, és clar. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sortir a la terrassa o al jardí de casa i no sentir més que la olor de les plantes és una passada, menta, romaní, els llorers, la olor de l'humus humit quan ha fet rosada o ha plogut... mmmmh! perquè tot i haver millorat molt la meva SQM, tant com per no haver necessitat mai més l'us de la mascareta, segueixo tenint hiperòsmia, i els que m'heu llegit i els que ho viviu de primera mà, ja sabeu lo horrorós que és no poder obrir les finestres, ni poder sortir al jardí o a la terrassa de casa teva perquè els productes de neteja que fan servir els veïns ho empesten tot i no et deixen respirar posan-te malalt. Ha estat el primer any que he pogut obrir les finestres i la porta de casa i estar a la terrassa i jardí de casa sense aquest problema i poder gaudir de l'aire net. Un luxe total!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A casa tenim molts arbres fruiters i alguna planta fruitera també, els va plantar l'antic propietari, he pogut gaudir de prunes, figues, mores de morera blanca, mores, raïm, de lo que no he pogut gaudir és de les cireres, perquè els ocells han estat més ràpids que jo alhora de menjar-les. Ara vindran les cireres d'arbós, que en tenim un munt també. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es pot ben bé dir que hem trobat el nostre lloc, per fi la casa on vivim ens fa feliços completament, a tots, i per fi visc a un lloc que no m'emmalalteix. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara us he de deixar perquè estic acabant de fer el dinar i en breu he d'anar a buscar al menut a l'escola, que ja explicaré en una altra entrada com ha anat l'inici i l'adaptació a aquesta novetat que està vivint.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Salut família!</div>
<br />
<br />Gèniahttp://www.blogger.com/profile/10016941522809930694noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5020357775652176016.post-52992004066401910362015-08-10T13:47:00.003+02:002015-08-10T13:47:56.088+02:00Sempre amb tu al teu costat ♡<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqszm1JVOXqUb2udALg3Q0hYBI4tbS-DKnIfLV8NoV9c_8sCBLphYDu6B1SOg2HSI5ULhtvWIYEUxGk8QDr92r3EEuuSYQaad34glicAdBZ12D_a-d4ccMiyuVhXFGDn5zegmNclaCnuKn/s1600/snoopy2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqszm1JVOXqUb2udALg3Q0hYBI4tbS-DKnIfLV8NoV9c_8sCBLphYDu6B1SOg2HSI5ULhtvWIYEUxGk8QDr92r3EEuuSYQaad34glicAdBZ12D_a-d4ccMiyuVhXFGDn5zegmNclaCnuKn/s1600/snoopy2.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Hi ha qui creu que els gossos només poden ser feliços si hom te un jardí a casa. És una creença estesa arreu. Quantes vegades veiem anuncis de protectores que busquen noves famílies per a gossos que son abandonats perquè hi ha un canvi de casa? És una cosa habitual, per desgràcia.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
I perquè parlo d'això? Bé, com molts dels que em seguiu sabeu, tinc 5 gossos, 4 d'ells de mida mitjana i gran, i un de petitonet. Actualment visc en una casa amb jardí, és un jardí gran on els gossos poden córrer tot el dia.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Ara, a l'estiu, i aprofitant que per fi tenim tots els gats capats, tenim totes les finestres obertes i la porta també, degut a això, tant els gossos com els gats poden entrar i sortir quan i com volen. I què fan els gossos? Es passen gairebé tot el dia dins de casa amb nosaltres!! la porta és oberta, poden campar per tot arreu, tenen moltes zones d'ombra a fora on hi corre molta briseta i s'hi esta molt bé, amb això vull dir que no es queden dins de casa per la calor que fa a fora, de fet, fa més calor dins que fora la majoria de dies...</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
I fa molta gràcia com els veus a tots fent el manta al terra del menjador, i quan t'aixeques per sortir a fora, s'alcen tots de cop, contents, saltant, remenant la cua, perquè anem a fora, jajaja!! quan poden sortir sempre que volen!! </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
I això que a dins hi som el nen i jo, i ara que és un petit tanquet que gateja per tot arreu com un petit fitipaldi, els gossos estan tot el dia fugint d'ell, això si, es queden a dins de casa al nostre costat.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Moralina, tant és l'espai que tinguis, si molt o poc, tant és si tens un jardí de 15 hectàrees, com un petit balcó, o un cel obert de 1 metre quadrat, tot això tant és, perquè el que ells volen és estar al teu costat sempre, ja sigui a fora, a dins, en un espai gran com en un de reduït. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Si tens gos i per la circumstància que sigui has de canviar de domicili a un de més petit, no te'n desfacis, ell serà feliç al teu costat sigui on sigui que aneu.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />Gèniahttp://www.blogger.com/profile/10016941522809930694noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5020357775652176016.post-78222103352431894542015-05-18T01:13:00.000+02:002015-05-18T01:14:00.525+02:00Un any de vida<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuV20pn_JwXwUhBNT08_1x0w4ClFMd8bQmGYzQcgsaj-AOATmrLPMZG6Vyc3Obz_znzqDrsByffqSdsEGnhk0M1MYeM3jl7Izw77oHl6yH9Gt7A5f_OMWSRjZtT4PwEnEeQ4jo3h4Dstpq/s1600/unany.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuV20pn_JwXwUhBNT08_1x0w4ClFMd8bQmGYzQcgsaj-AOATmrLPMZG6Vyc3Obz_znzqDrsByffqSdsEGnhk0M1MYeM3jl7Izw77oHl6yH9Gt7A5f_OMWSRjZtT4PwEnEeQ4jo3h4Dstpq/s320/unany.jpg" width="240" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Avui fa un any.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Avui fa un any que vas néixer. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Que et van posar damunt meu </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
acabat de sortir del teu cau calent i humit, </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
plorant amb totes les teves forces.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Avui fa un any </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
que et vaig agafar per primer cop </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
després de 9 mesos d'impacient espera, </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
que vaig plorar d'emoció </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
en sentir la teva pell contra la meva </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
i en sentir el teu plor per primer cop.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Avui fa un any que el meu amor per tu </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
va començar a créixer de forma descontrolada.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Avui fa un any </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
que vas arribar a les nostres vides </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
i que ens vas fer tan feliços </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
que no ho podem descriure.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Avui fa un any, </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
i mentre et miro mentre dorms al meu costat </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
se'm neguen els ulls, </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
perquè ets lo més bonic i dolç </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
que he pogut fer a la meva vida, </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
el millor regal que tindré cada dia.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
T'estimo tant txipironet meu, </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
tu i el teu pare, sou la meva vida.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
18-06-2015</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />Gèniahttp://www.blogger.com/profile/10016941522809930694noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5020357775652176016.post-64888309299828675202015-05-06T14:15:00.000+02:002015-05-06T14:15:56.706+02:00Tengo una vaca lechera, no es una vaca cualquiera.... <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://saraillamas.blogspot.com/2011/07/soy-una-madre-de-leche.html" target="_blank"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0W8wXiCyaK6k4oRpmTyDBA_NXiZT9pDkxZSakmm-NWB5M1m8jEG-OBlBSyCzKy3Cuj63kIb4JY-OWxKr4-mF9dyIb5FHSMbcQIyt8620RWBMW3mbXkvLbpwJoUsL8JUKwr6RXtuTwM90B/s1600/Soy+una+madre+de+leche+peq.png" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Ja m'agradaria a mi fer llet merengada!! ;)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una cosa que em preocupava abans de quedar-me embarassada era si podria o no alletar al meu fill, no em refereixo a si tindria llet, això no ho dubtava, sinó si la meva càrrega tòxica hauria minvat lo suficient i si tenia o no metalls pesats acumulats, perquè una de les coses que volia evitar era la de transmetre la meva càrrega tòxica al meu fill, doncs, tot i que em miro les coses positivament, sempre queda en algun racó de dins meu la por a que el meu fill acabi desenvolupant les mateixes malalties que jo.<br />
<br />
Quan la meva doctora em va dir que no tenia metalls pesats i que, degut a com m'havia baixat la càrrega tòxica, li podia donar de mamar al meu fill tant com volguéssim tots dos, l'alegria que vaig tenir no es pot mesurar.<br />
<br />
I així ho estic fent, a dia d'avui, que el meu nen és a punt de fer el seu primer any, gaudim d'una lactància materna fantàstica, mai hem tingut problemes, ell va saber mamar des del primer moment, encara no feia una hora que havia nascut, érem al paritori ell damunt meu pell a pell, quan una comadrona ens va ajudar a fer el primer alletament, cap dels dos vam tenir cap problema, va ser algo tan bonic!!<br />
<br />
Jo al principi, els 3-4 primers mesos, tenia els pits tan plens i tan super durs, que no podia dormir boca avall, tenia alguna ingurgitació de tant en tant, perquè el meu petit, tot i ser un bon tragoncete, de vegades no podia amb tot, però era algo totalment suportable i ho arreglàvem sense problema. També he hagut de dur discs de lactància fins fa poc, perquè m'han vessat molt els pits, tenia i tinc molta llet es veu (només cal veure el meu gordito lo mulsodet que està).<br />
<br />
El menut ja menja sòlids des dels 7 mesos, molt poca cosa, perquè a part de que mai ha menjat papilles (ja en parlaré en una altra entrada), el seu aliment principal és la meva llet.<br />
<br />
Des de molt petit, quan algú veia el meu nen em deia "i només menja la teva llet??", degut a que el veien ben gordet i grandot, jo, evidentment, contestava que sí, i quan els deia que a més a més, només menja d'un pit a cada toma, es quedaven de pedra. Però tot això es culpa de molts mites i desinformació que hi ha en el món, el meu nen ha menjat i menja a demanda, a demanda real, quan ell vol, menja, i ho fa tota l'estona que vulgui, ja siguin 2 minuts, com 1 hora. Ara que és més gran ell mateix ha reduït tomes i ja no en fa tantes, però de més petit n'ha arribat a fer mes de 20 al dia, els pediatres et diuen que com a mínim en facin 8 o 12, però per la meva experiència, quan pots permetre't estar les 24 hores del dia amb el teu fill i donar-li el pit a demanda, les tomes naturals que fa un nen son moltes més.<br />
<br />
Ara el meu cigronet és tot un expert de la teta, hauríeu de veure com l'agafa (ara pot, ja no són tan dures com ho eren al principi, ara son tovetes i maleables), se la posa a la boca ell mateix amb una traça que em fa partir de riure, quan veu les seves tetes, se li dibuixa un somriure molt característic a la cara i li brillen els ulls.<br />
<br />
He de donar les gràcies a les meves comadrones, doncs em van donar una informació molt complerta sobre la lactància i mai he dubtat de la meva capacitat per donar de mamar, ni en la capacitat del meu fill per saber com fer-ho.<br />
<br />
Ara, seguirem gaudint de la lactància fins que vulguem, segurament fins que vulgui el meu petit.<br />
<br />
No dubteu mai de la vostra capacitat per alletar el vostre fill, totes les dones podem fer-ho, fins i tot hi ha casos de dones que han adoptat nadons i els han alletat amb la seva llet.<br />
<br />
Una abraçada de llet!<br />
<br /></div>
Gèniahttp://www.blogger.com/profile/10016941522809930694noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5020357775652176016.post-47193431131984325422015-04-16T18:47:00.001+02:002015-04-17T23:16:56.758+02:00Els nens i els animals<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizxMHTTFhO76qbTH_r6ddpMTj7ejVSFj_ygw489cdKiC0hfSoM-zACLybuFzEwFqLksQRjh5L_rnH9r1_HghrEvOzYKb8DR3i-yQATb4MdEyZA10wLUd9ERBA_pE5fQ4xMqvJzr3QGaul-/s1600/mowgli+i+baloo.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizxMHTTFhO76qbTH_r6ddpMTj7ejVSFj_ygw489cdKiC0hfSoM-zACLybuFzEwFqLksQRjh5L_rnH9r1_HghrEvOzYKb8DR3i-yQATb4MdEyZA10wLUd9ERBA_pE5fQ4xMqvJzr3QGaul-/s1600/mowgli+i+baloo.png" height="181" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
A casa a part d'haver-hi 3 animals humans, també hi ha 5 animals gossos i 5 animals gats, i bé, quan estàs a punt de tenir un fill i vius en manada, molta gent s'escandalitza i apareixen els comentaris i consells pesats de turno.</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Normalment això sol venir de persones que mai han tingut animals a casa, que dintre de lo que cap, encara ho puc arribar a entendre, però també m'he trobat amb gent que sí que n'ha tingut i s'han passat al "lado oscuro de la fuerza"...</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Et pregunten, per exemple, si els gossos no es posaran gelosos, bé, en el cas de només tenir un gos, i de no tractar l'arribada del nadó amb normalitat, renyar al gos si se li acosta, no fer cas al gos de cop, deixar-lo de tractar com sempre i coses així, podria ser que es poses gelós, si es fa tot amb normalitat i es segueix donant al gos el mateix carinyo de sempre i no se'l renya si te curiositat pel nen, dubto que se n'hi posi.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Però a casa els nostres animals ja estan acostumats a compartir el carinyo i la nostra atenció, i si a això li sumem que no hem canviat la manera de tractar-los, com per exemple traient-los de casa i que a partir d'ara dormin al jardí, pobrets, per ells això seria un càstig! I a més mai els renyem si s'acosten a olorar el petit o a fer-li 4 petons, els nostres animalons han encaixat la mar de bé l'arribada del nou membre de la família.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
I és que en el nostre cas la nostra manada felina i canina és d'allò més equilibrada, tant els uns com els altres s'estimen i viuen perfectement junts. Dormen junts, juguen, en fi, no tenim mai cap problema.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Quan vaig arribar a casa amb el meu fill, els gossos no li van fer ni cas, se'l van mirar una mica, el van ensumar una altra mica, i van deixar molt d'espai, sabien que era un ésser petit i fràgil, que jo també m'havia d'adaptar, i van ser molt considerats i respectuosos, tot just van començar a acostar-s'hi quan el menut ja va ser més interactiu i més grandet, que ell ja se'ls mirava i els seguia amb la mirada, s'hi acostaven a petonejar-lo menys tímidament.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara, que al nen li falta un més per fer l'any, el venen a saludar sempre que el veuen, no es queden gaire estona al seu costat, perquè com tot nen petit és una mica brutot i els hi estira els pels tot emocionat, encara no acaba d'entendre que els hi fa mal, això si, quan el nen menja alguna cosa, com per exemple galetes, sempre les comparteix amb els peluts, una galeta per ell, i una galeta pels gossos, no els té cap por, i ells li agafen la galeta de la mà amb molt de compte.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
M'agrada veure com interactuen, i m'agrada veure que quan el nen sigui més gran seran grans amics. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els meus 5 gats i els meus 5 gossos, no m'han fet mai nosa al tenir el nen, ni en néixer, ni ara que va creixent, ben al contrari, em fa feliç la manada que tinc, tant la humana com la felina i la canina. :)</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
Gèniahttp://www.blogger.com/profile/10016941522809930694noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5020357775652176016.post-65229259607259604992014-09-19T22:02:00.001+02:002015-04-16T18:58:19.129+02:00Co-llit or not co-collit, that's the question...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://saraillamas.blogspot.com/2011/08/en-mi-cama-somos-tres.html" target="_blank"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9E_Owlp8BrA3yV1W0tAXz_6kf8FAsqRsn8TXfie-C0AChQ1qIJcgAwLORMor_vWTl0jrAt-RaOHPx0pQ_zLsiVlj0uS5XZAzWyLXl7Q4cHGrRk_Hwm7I15uIAmm5pYWtsPYLpbge2ytnA/s1600/Colecho3small.png" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
O no, en el nostre cas teníem molt clar que volíem fer co-llit, creiem fermament en la criança amb afecció (lo que en castellà s'anomena "crianza con apego"), perquè de fet és lo que surt de dintre instintivament, si més no nosaltres funcionem així.</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
El meu fill no ha dormit mai a un bressol apartat de mi, ni quan va néixer els primers dies d'hospital, ni a casa. De fet hem desmuntat el bressol sidecar mamotretic que vam posar i hem comprat una barana pel nostre llit.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I no només no ha dormit mai a un bressol, si no que ni tan sols li hem muntat una habitació per ell. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He de confessar que en realitat acostumem a ser més de 3 al llit, perquè sempre s'escola algun gat i algun gos, però d'ells ja en parlaré més endavant.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Dormir amb el teu fill te avantatges clares, si dones pit a demanda, com és el meu cas, és lo més pràctic i còmode. El nen (el nostre) està tranquil, feliç, no plora, o plora poc, dorm bastant bé i bastant del tirón, en els primers mesos mai va patir de còlics, i jo estic molt més tranquil·la de tenir-lo arrapadet a mi perquè així se en tot moment que està bé. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
També té alguns inconvenients, poc importants, això si, com és que mai saps a quin costat del llit dormiràs avui, o si dormireu entrevessats o en diagonal, perquè els grans dormim al llit segons on s'ha quedat clapat el petit, i si s'ha quedat fregit al mig del llit i en horitzontal, ens posem al voltant com podem... He de dir que aquest inconvenient ara que el nen és més gran, gairebé ja te un any, ja no el tenim, a la que s'adorm el posem cap un cantó del llit, si és que s'ha adormit al mig, i tira milles.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
La meva filosofia sobre la criança comença amb la premissa de que els humans som animals, i dintre del regne animal, som mamífers, i encara no conec cap mamífer que no tingui cura de les seves cries tinguent-los ben a prop. Si bé hi ha mamífers més autònoms en néixer, una cabreta, un cervató, tot i estar bastant desenvolupats en néixer, ronden sempre a prop de la mare, i dubto que dormin separats d'ella.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Per a mi és antinatural tenir el meu fill de mesos lluny de mi. No em surt de dins, ell pateix i jo també. Només esta bé lluny de mi si està amb son pare, i aleshores jo també estic tranquil·la perquè se que està en bones mans i que no esta sol. </div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta espècie de moda "d'estivillitzar" els nens a base de deixar-los sols i plorant, és, sota el meu prisma, una barbàrie, també son lo que jo considero els casos més extrems, però el terme mig tampoc l'acabo d'entendre... se que bàsicament hi han molts costums adquirits socialment, però coi, no entenc com han pogut arrelar tant.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
No seré jo qui li diré als demés com fer les coses, cadascú es responsable dels seus actes i cadascú fa les coses com vol. Simplement explico com veig les coses jo i com estic visquent aquesta nova aventura, explicant les meves experiències, com de fet he estat fent des de que vaig obrir aquest blog. No penso que jo ho faci tot bé, ni molt menys, però si que ho faig seguint lo que em diu el cor, i penso que essent d'aquesta manera no pot ser algo que vagi gaire equivocat, crec...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I de la mateixa manera que no vaig als demés a dir-lis com han de criar els seus fills, no vull que em vinguin a dir com fer i desfer la meva vida. I no se perquè quan algú no segueix la típica línia estereotipada de "bressol, habitació de bebè, etc etc.." la gent es creu amb el dret de dir i de opinar com estan criant a sons fills, però si algú te un bebè i el posa a dormir a una habitació sol tinguent mesos, ningú no li dirà res, perquè és lo que han inculcat els estivillitzadors i els super-nanitzadors.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A mi és això lo que em treu de polleguera, jo no comparteixo aquesta manera de criar un fill, però mai aniré a un pare que segueixi aquest mètode a dir-li res, perquè cadascú es cadascú i s'ha de respectar i punt, però a mi si que em diuen i opinen... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Jo, que si el nen es posa a plorar mentre sóc al w.c. i no el puc atendre ràpid per raons obvies, no paro de pensar "l'estic estivillitzant, l'estic estivillitzant!!", i contra més pressa m'agafa més lenta vaig, no falla.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una de les coses típiques que et diuen és que si fas això ja no et treuràs mai el nen del teu llit quan sigui més gran... bé, dubto que el meu fill estigui dormint amb nosaltres fins els 20 anys. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
O també allò de "i no et fa por d'esclafar-lo??" ... a veure.. d'acord que amb l'embaràs m'he engreixat una mica i tal, però no peso 200 kilos com per no controlar que faig amb el meu cos al llit osti!... i a veure, en serio la gent pensa que una dona que acaba de ser mare és capaç d'esclafar a son fill dormint?? si dorms amb un ull obert i l'antena posada per controlar que no deixi de respirar i que estigui bé!!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan em diuen això sempre contesto lo mateix, i ho contesto molt en serio, els dic que si quan he criat algun gatet sense mare, que els he tingut dormint al llit amb mi ben arrapadets, i no feien més d'un pam de llarg, no només no els aixafava, si no que dormia també amb un ull tancat i l'altre obert ben alerta, amb el meu fill encara estaria més alerta perquè precisament, és el meu fill.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
M'agrada co-llitar, estic disfrutant del meu nen a sac, no faig cas de res del que em digui ningú, a no ser que sigui afí a la meva filosofia, és clar, i em guio pel que em diu l'instint, i així som feliços tots 3.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com ja he dit, no li diré a ningú com ha de criar als seus fills, però m'agradaria escriure un petit consell, si m'ho permeteu, si la manera com esteu criant els vostres fills va en contra de lo que us diu l'instint o el cor (si fa no fa ve a ser el mateix, penso), no ho dubteu, feu oïdes sords a les opinions dels demés, i feu lo que us surt de dins.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una abraçada!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Gèniahttp://www.blogger.com/profile/10016941522809930694noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5020357775652176016.post-3015923272022800412014-09-11T04:46:00.000+02:002014-09-12T20:49:09.556+02:00Perquè tanta negativitat?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLMl-A6Oa67MF6z8PAsNAnzjlHu6PHp0MXOG4l7ElVJVpzplFo842NHZJkLLsNgGBGLVkk7uzUSQ1gw5FopL4NcqsIxGYc50tJFTizN1U9UPynHP7Ye4Euf8ny9Rkv7yIEwGpalEMG9Ubp/s1600/negatividad.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLMl-A6Oa67MF6z8PAsNAnzjlHu6PHp0MXOG4l7ElVJVpzplFo842NHZJkLLsNgGBGLVkk7uzUSQ1gw5FopL4NcqsIxGYc50tJFTizN1U9UPynHP7Ye4Euf8ny9Rkv7yIEwGpalEMG9Ubp/s1600/negatividad.jpg" height="182" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Una cosa que patim tots els que som pares primerencs son els "ja veuràs quan...". Malauradament després del "quan" mai segueix una frase positiva, i és una cosa que no puc entendre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Perquè en comptes de parlar de lo bonic de tenir un fill, a un pare primerenc se li ha de parlar de tot lo "terrorífic"? I dic terrorífic entre cometes, perquè el que per uns és algo horrorós, per d'altres potser és una benedicció, o si més no, no ser algo tan tan terrorífic...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan un és pare per primer cop amb 30 i tants anys (any més any menys) sol ser una cosa meditada, imagino que no en tots els casos, però crec que sí en la majoria. T'ho planteges, analitzes pros i contres, i fas el pas. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En el nostre cas va ser una cosa meditada, molt i molt meditada, i també molt desitjada, volguda i buscada. I quan desitges tant una cosa ni vols ni necessites sentir res negatiu al respecte.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com per exemple el repetidissim: "ja veuràs quan no puguis dormir bé per les nits!!" i qui diu que abans de ser mare dormia bé per les nits? </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si poso en una balança la meravella de ser mare contra el dormir bé, què penseu que guanyara? Dubto que ningú decideixi ser o no ser pare sospesant si dormirà o no dormirà bé, per parlar amb un exemple.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Jo he de dir que sóc molt meva, tinc les idees claríssimes i no m'agrada que em donin consells si no és que jo els demano, això no em ve ara de nou, és una part intrínseca del meu caràcter.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El meu fill és algo tan desitjat, tan volgut, que per més que hi puguin haver coses que no m'agradin, moments en els que els 3 ho passem malament, mai pesarà més que l'alegria que em dona veure'l somriure cada cop que em mira.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sóc mare amb totes les conseqüències, molt convençuda de ser-ho, feliç de ser-ho, és la millor cosa que he fet mai, i per això no puc entendre el perquè de tants comentaris negatius.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No he sentit mai un "ja veuràs quan et somrigui per primer cop" o "ja veuràs quan comenci a xerrotejar" o "ja veuràs quan comenci a jugar" ... no se perquè per cada comentari positiu (algun hi ha hagut, poquets com animals en perill d'extinció però), me n'han fet 20 de negatius.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan un decideix ser pare dona per fet que no tot seran flors i violes, però això li és igual, perquè ser pare ho compensa tot.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />Gèniahttp://www.blogger.com/profile/10016941522809930694noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5020357775652176016.post-42121877132063984582014-07-31T04:07:00.001+02:002014-07-31T04:07:53.953+02:00Una nova vida<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBC6yOyF-a4ftvZBAz47eShHGBHp1K30vw5HBm7cWL9qODtmG42fLX9PK37HuslOjpDbAYX9Y37KM1rFfrkAahqV4ctJ9fUMI4oLxEgiSD6RKAWyzt2jxT1tnqISJylGtvPbOD92bne-1r/s1600/new-life-road-sign.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBC6yOyF-a4ftvZBAz47eShHGBHp1K30vw5HBm7cWL9qODtmG42fLX9PK37HuslOjpDbAYX9Y37KM1rFfrkAahqV4ctJ9fUMI4oLxEgiSD6RKAWyzt2jxT1tnqISJylGtvPbOD92bne-1r/s1600/new-life-road-sign.jpg" height="212" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Avui el títol del post fa referència a alguns canvis que hi ha a la meva vida, canvis de salut, canvis de situació, en tot cas, canvis positius, això sí.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Aquest mes es compleixen 4 anys de tractament amb la meva Dra., després d'aquests 4 anys hi han hagut bastants canvis en la meva vida, com ja he comentat unes línies més amunt, i com he comentat diverses vegades en anteriors posts.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Un canvi molt important per a mi és que he guanyat molt a nivell de intoleràncies, i quan dic molt, vull dir MOLT. Ha estat fàcil? doncs no. Ha estat ràpid? doncs encara menys. Ha estat una feina que hem estat fent, i que encara estem fent, durant aquests 4 anys, i que des de fa uns mesos, el resultat ha començat a veure la llum.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Això vol dir que estic curada? ni molt menys!! Això vol dir que ja no cal que segueixi més el tractament? per descomptat que no!! Això vol dir que ja no tinc cap problema de salut? doncs per desgràcia no vol dir això, però el tant per cent que he guanyat, no el penso perdre! </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Segueixo sense poder treballar ni fer esforços continuats, m'he de dosificar sempre els esforços que faig, si en faig més del compte, necessito el meu temps de rigor per poder-me recuperar minimament, he de cuidar l'alimentació, el meu sistema digestiu es el meu taló d'Aquiles, i un llarg etcètera, però en quant a intoleràncies químiques, puc estar contenta de com estan anant les coses.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
I com us podeu imaginar, això ha fet que hi hagi un canvi a la meva vida, perquè en certa manera, ja no estic tan empresonada a casa meva i en aquest sentit la meva vida s'ha normalitzat una mica, que en comparació amb lo que he estat visquent els anys anteriors, es un gran canvi.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Com he dit ja, no ha estat gens fàcil, ni ha estat gens ràpid, però ha estat i és, i això és lo important. He perseverat, no m'he donat per vençuda, ni quan he estat pensant que el que feia no servia per res, perquè encara que en aquell moment concret no ho veiés ni ho notés, a la llarga ha donat el seu fruit.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
El títol del post, "una nova vida", també fa referència a la nova vida que hem dut al món la meva parella i jo, des del maig som una família de 3 (bé, si comptem els gossos i gats, som una família de 13 ;) ), estem molt contents i disfrutant cada minut que vivim amb el nostre fill.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Haver-lo tingut ha estat tot un repte, tant pel que fa a l'embaràs (recolzat en tot moment per la meva Dra., vull dir que en el seu moment li vaig preguntar la seva opinió al respecte i em va dir que endavant, que havia millorat prou com per poder-ho dur a terme), que si bé no ha estat un embaràs complicat, tampoc ha estat fàcil, i m'ha repercutit a nivell de salut, sobretot muscular, què hi farem, ha valgut la pena... com pel que fa a tenir-lo. Sobretot aquesta darrera part.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
El pla principal era de tenir el nostre fill a casa amb l'acompanyament d'un equip de comadrones, em feia terror tenir-lo a l'hospital amb les meves intoleràncies (encara no sabia fins a quin punt havia millorat en aquest sentit), pensava: "parir amb la màscara posada??? ni parlar-ne!!!", també em feia terror qualsevol cosa que m'injectessin, oxitocina, l'epidural, etc.. no m'ho podia ni plantejar, tot i que hi deixava la porta oberta, doncs si hi havia un imprevist i s'hi havia d'anar, hauria de passar pel tub si o si.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
I així va ser, hi va haver un imprevist, no entraré en detalls, però hi van haver complicacions, i vaig haver de passar pel tub i anar a l'hospital. I aquesta va ser la proba de foc amb la que vaig descobrir fins quin punt he guanyat en tolerància.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Sí és cert que vaig avisar a tot l'equip de infermeres del meu problema amb els químics i les que anaven més perfumades o fins i tot una mica perfumades no entraven a la meva habitació, també vam avisar a l'equip de neteja, i només netejaven la meva habitació amb aigua, cosa de la que estic infinitament agraïda, em van tractar molt i molt bé. Però a part d'això, he de dir que lo demés ho vaig aguantar bastant bé, tant la roba del llit, com la mateixa habitació, etc... els 3 dies que m'hi vaig estar, vaig estar en tot moment sense dur mascareta, i això per mi, que fins fa 4 dies havia de dur un armatoste important per poder respirar pel món i no caure rodona, és un canvi de vida increïble! Em va sorprendre molt aquesta millora, no me l'esperava, viure en una bombolla tampoc et deixa saber fins quin punt has millorat, i les coses com son, fa por de temptejar el terreny sense saber del cert què et passarà si ho fas. I haver-ho de fer a la força, com si diguéssim, doncs m'ha donat l'empenta que no sabia que necessitava. En part estic contenta de que les coses hagin anat així, si no, quan hagués sabut fins a quin punt havien millorat les meves intoleràncies químiques? M'ho pregunto sovint.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
I com us podeu imaginar, portar una nova vida a aquest món, també ha estat un canvi de vida i una nova vida per nosaltres. Per a mi el canvi més important.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
He dubtat molt de si explicar aquesta experiència o no, ja que en certa manera, és molt més íntima que res del que hagi explicat anteriorment, però he cregut necessari que testimonis com aquest es facin públics, crec que son espurnes d'esperança, ja no de curació, doncs com ja he dit, no estic curada, quan unes malalties son cròniques, ho son per alguna cosa, però si d'esperança de millora. Jo sabia d'altres casos que han millorat a nivell de intoleràncies químiques, casos reals d'anys de tractament darrera també, i sempre m'han ajudat a no llençar la tovallola.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Tota aquesta millora no vol dir que ja puc deixar de vigilar, tampoc vol dir que els tòxics no m'afectin ja, sí que m'afecten, només que no amb la mateixa virulència que fa un temps enrere. Si uns anys enrere entrar en contacte amb tòxics em deixaven (resumint molt), feta una coca, sense poder caminar, sense força muscular, i amb problemes digestius notoris (nàusees, descomposició, etc...), ara doncs m'agafa un lleu mal de cap segons el tòxic, o bé tinc com una espècie de borratxera i al cap d'unes hores com una resaca (no ho se definir millor), i gràcies a qui sigui, no em duren setmanes i setmanes, si no unes poques hores o un parell de dies com a molt. No son símptomes agradables, però en comparació amb els que tenia anys enrere, aquests son tan lleus, que gairebé no els hi faig cas. De totes maneres, les meves vies de detoxificació no funcionen com ho han de fer, i les he de cuidar, hi hagi millora o no. No vull pas que els passos que he fet endavant es converteixin en una reculada d'aquí a un temps. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
M'he de seguir cuidant, em segueixo esgotant, segueixo tenint dolors musculars (ara unes miques més, entre l'embaràs, el part una mica complicat i els kilets de més que estic col·leccionant...), se m'enterboleix el cervell, tinc problemes per dormir com cal, no descanso mai dormint, tinc problemes d'equilibri (per més que faci tractaments, tinc hiperlaxitud, per lo que els meus vasos son laxos també, i això contribueix a tot el tema de la disautonomia), els meus problemes digestius típics (malabsorció, etc etc), els problemes immunitaris, encara que no ho sembli, em costa escriure amb fluïdesa, he de corregir constantment, un post el faig en diversos dies, corregeix que corregiràs, i què se jo, lo típic del SFC i la FM, no ha canviat gaire des del meu últim post en el que parlava d'algunes millores, ara estic parlant de millora només (que no és poc precisament) a nivell de intolerància química. I tot i aquesta millora, en llocs exageradament infestats de químics, em segueixo protegint. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
El que si que faré és canviar una mica l'estil del blog, perquè? doncs perquè la meva vida ha fet un gir de 180 graus, i més que per la millora que he comentat, que sobretot és un bri d'aire fresc, doncs per la nova vida que hem dut al món i que ha fet que jo mateixa tingui una nova vida, de fet, ja fa temps que escric o parlo de coses que no tenen a veure amb les malalties, intercalades amb coses que sí que hi tenen a veure, ara això, escriure sobre coses alienes a les malalties, serà lo habitual, quan el meu petit em deixi temps per poder escriure, clar!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Perquè les meves prioritats han canviat també, ser mare m'ha canviat la manera de veure la meva vida, ara ho miro tot des de una altra perspectiva, i no puc evitar necessitar, en certa manera, apartar-me d'aquesta temàtica. Espero que s'entengui i és respecti aquesta, difícil, decisió.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
No esborraré res del que ja he publicat al respecte de les meves experiències des de que em se malalta, sé que han estat d'utilitat a moltes persones, i confio que ho seguiran sent.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Així que m'acomiado de la meva antiga vida, i li dono la benvinguda a la meva nova vida!!! La vida essent mare d'un petit que m'estimo tant que no ho puc ni definir.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Gràcies a tots els que em seguiu, espero que ho continueu fent!!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
PD: El petit va néixer sa i molt maco, actualment ja te 2 mesos i mig, es porta molt bé, ens fa molt feliços i disfrutem d'ell com mai havíem pensat que ho faríem. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
Gèniahttp://www.blogger.com/profile/10016941522809930694noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5020357775652176016.post-4979000422732688942013-11-15T13:06:00.000+01:002013-11-15T13:06:41.478+01:00És quan t'oloro massa fort que hi veig clar<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg-EbrvON2GHSh5c9gFoHSfEbdMHPkGU75F_2ASdtHlqLHeeS1S6xndL-ldqIuKjoAZEANz3Usmzuau_EE5iVvHhFJBE8m0-fISlgz_maNiMiKB20W8Z5DtsSczD8unoLfhS_-cR0cz-gW/s1600/mono+narigudo+Nasalis+larvatus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg-EbrvON2GHSh5c9gFoHSfEbdMHPkGU75F_2ASdtHlqLHeeS1S6xndL-ldqIuKjoAZEANz3Usmzuau_EE5iVvHhFJBE8m0-fISlgz_maNiMiKB20W8Z5DtsSczD8unoLfhS_-cR0cz-gW/s320/mono+narigudo+Nasalis+larvatus.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una de les característiques de patir Sensibilitat Química Múltiple és la de tenir <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Hiperosmia" target="_blank">hiperòsmia</a>, la hiperòsmia és un símptoma clau en aquesta malaltia, ens fa sentir les olors magnificades, molt més fortes de lo que les senten les persones que no estan malaltes, això és una arma de doble fil, doncs en ocasions, ens ajuda a identificar tòxics olorosos als quals estem exposats i per tant ens podem protegir d'ells, però la gran majoria de vegades ens es perjudicial, doncs fins i tot ens molesten substàncies oloroses que no ens fan mal, i no estem a gust a on hi hagin aquestes substàncies.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Perquè parlo de tòxics olorosos? doncs perquè sí que és cert que hi ha un nombre considerable de tòxics que fan olor, però encara n'hi han més que no en fan cap d'olor, per tant, tampoc ens podem refiar del nostre olfacte per identificar que alguna cosa ens perjudica, aquí hi ha un altre fil de l'arma, podríem dir que la hiperòsmia és una arma de triple fil doncs.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És una característica semblant a la que pateixen les embarassades, que de cop i volta no suporten moltes olors i les noten molt més fortes, això es hiperòsmia també, i és el que ens passa a nosaltres, però a temps complert, no uns quants mesos i prou.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És habitual que les persones que patim SQM ens posem a flairar-ho tot "snif snif, a veure si m'hi puc estar aquí" o "snif snif, a veure si em puc acostar a aquesta persona", ens tornem una mica com gossos rastrejadors, lo que en castellà s'anomenen "sabuesos".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I aquí ve la meva reflexió, "és quan t'oloro massa fort que hi veig clar". Quan estic en contacte amb una persona que fa vida normal i utilitza els productes de neteja, per fer la bugada i cosmètics habituals, els hi oloro una fortor a la pell que és antinatural. La pell d'aquestes persones fa qualsevol olor menys a persona, generalment la olor més comuna és la de suavitzant de la roba, us imagineu què passa no? aquestes persones renten la roba com han fet sempre, amb els productes que compren al seu supermercat habitual, es posen aquesta roba, i la seva pell absorbeix les partícules oloroses i totes les restes de sabó i suavitzant que queden a dita roba, com si fos una crema, o un oli. No us esgarrifa?? </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És algo terrorífic, des del meu punt de vista coneixent lo perjudicials que son tots aquests productes, que la pell de les persones absorbeixi totes aquestes substàncies, perquè si l'absorbeix la pell, tard o d'hora acabarà al torrent sanguini, i d'aquí a qualsevol òrgan del cos. I això amics meus, gairebé és lo mateix que prendre's un xarrup de suavitzant, i estic segura que mai faríeu tal cosa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I passa això amb els productes per fer la bugada, i amb els xampús, gels de bany, colònies i perfums, i qualsevol cosa que vagi directe a la pell, us les beveu pels vostres porus, i això no pot ser pas bo, de fet, si no hi hagués cap problema, malalties com l'SQM probablement no existirien.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I aquí no hi ha més culpable que la desinformació, desinformació que les grans multinacionals que viuen de vendre aquests productes estan interessades i encantades de que segueixi tal qual.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No us deixeu enverinar!!! Obriu els ulls!!! Informeu-vos!!! No us deixeu enredar!!! No permeteu que el vostre organisme begui verins per la pell!!! La salut, amics meus, és lo més valuós que tenim, no espereu a perdre-la per adonar-vos-en!!! Estimeu-vos com m'estimo jo!!! ♡</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La netedat no fa olor!!!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEp6s7qDZOnPT-THpP75VrkbnRLZ4A95wXidSIGw00fbbSQuDdWfgPDITFpkexBY7pABWBIMIuAb1UL7jW6WUtwflp8Ml3TT_IO3tEqeof4rOyuvucU_0Vj8mosl97d9pra-CE2qHCcXge/s1600/lanetedatnofaolor1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEp6s7qDZOnPT-THpP75VrkbnRLZ4A95wXidSIGw00fbbSQuDdWfgPDITFpkexBY7pABWBIMIuAb1UL7jW6WUtwflp8Ml3TT_IO3tEqeof4rOyuvucU_0Vj8mosl97d9pra-CE2qHCcXge/s320/lanetedatnofaolor1.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Gèniahttp://www.blogger.com/profile/10016941522809930694noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5020357775652176016.post-79327873608164405962013-09-16T20:03:00.000+02:002016-09-20T15:00:39.046+02:00Evolució d'una mascareta<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaXgr3PU7pGn2jYpZZ8eB5Hj7WYACyQm9IEtUJ5uKFkvoRzSI9qz3zZhFLQ6tZ3WJ-Z-N-A9utcP2xqnjAkPh7KhbkpXgtrIu9msutW5h9iUcuFM8ufBQcr4N6tvEiM6jdFLM8tVVJ4nKk/s1600/darwin7%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaXgr3PU7pGn2jYpZZ8eB5Hj7WYACyQm9IEtUJ5uKFkvoRzSI9qz3zZhFLQ6tZ3WJ-Z-N-A9utcP2xqnjAkPh7KhbkpXgtrIu9msutW5h9iUcuFM8ufBQcr4N6tvEiM6jdFLM8tVVJ4nKk/s320/darwin7%5B1%5D.jpg" width="320"></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Ja feia temps que volia escriure aquesta entrada, perquè una imatge val més que mil paraules. I si acompanyo les imatges d'unes miques de paraules, millor que millor :).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Quan em van diagnosticar SQM al desembre del 2009, la meva mascareta en entrar a la consulta era una bufanda de llana de color blau que m'embolicava al voltant del cap, perquè jo no n'era conscient, però ja m'estava protegint dels tòxics que no em deixaven respirar.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Un dia em vaig llevar pel matí i vaig anar a la cuina a buscar una mica d'esmorzar, i vaig veure sobre la taula del menjador una capsa de 10 mascaretes 3M 9926, com la de la primera foto més avall. Tan bon punt vaig veure la capsa em va saltar el cor a la gola, vaig tenir un sobresalt, em vaig impressionar molt i em vaig posar a plorar com una magdalena, em sentía tan desgraciada i impotent...</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Vaig començar a necessitar dur mascareta sí o sí per anar pel carrer a mitjans de gener del 2010 ja, la bufanda en aquells moments ja no feia res de res.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Així que la meva primera mascareta va ser una 3M 9926, em sentia estranya i molt violenta duent-la posada, i m'agafava ben fort de la meva parella quan anàvem pel carrer.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghSAST4UKpnVlPWBm697Wi4jTH_KdJ-3aHdZthjzHR6PeQZm-BnFBg3GCgzNn0O44gbyEL0-07NDhlrw3eCMr5YbDl7Mw9i_sPbCeTukSmd5xaqpOeSZl2wLigAUo0u7uoAnZSwYopGZcH/s1600/P1010041.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghSAST4UKpnVlPWBm697Wi4jTH_KdJ-3aHdZthjzHR6PeQZm-BnFBg3GCgzNn0O44gbyEL0-07NDhlrw3eCMr5YbDl7Mw9i_sPbCeTukSmd5xaqpOeSZl2wLigAUo0u7uoAnZSwYopGZcH/s320/P1010041.JPG" width="320"></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Com que em feia molta vergonya anar amb la 3M 9926 a la cara i que em veies i mirés tothom, amb això tant ortopèdic a la cara, i a més a més el material de l'interior m'irrita la pell, vaig buscar per la xarxa alguna alternativa que fos més agradable estèticament, i buscant buscant vaig trobar les mascaretes <a href="http://icanbreathe.com/" target="_blank">I can breathe</a>, estèticament no tenien res a veure amb la mascareta 3M. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
A la foto podeu veure la mascareta a l'esquerra i el filtre a la dreta.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Aquesta mascareta te l'avantatge que no és desagradable visualment, però els filtres són molt prims i fan una olor d'alcohol etílic ben desagradable, per lo que no són gaire pràctiques per a malalts d'SQM.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL8ejZeCBrSBZDS7g33707mCU4_P4xrTtuA3RPeMxsFGbJSCCamm7StHBgstjL1T3J8g0NutUU-KdT_t8swXP7k2U1m9ueblKUtG836T62mt145CNvf3lPJ8dn7QGYz1_HPHTKt6KIi5er/s1600/P1010043.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL8ejZeCBrSBZDS7g33707mCU4_P4xrTtuA3RPeMxsFGbJSCCamm7StHBgstjL1T3J8g0NutUU-KdT_t8swXP7k2U1m9ueblKUtG836T62mt145CNvf3lPJ8dn7QGYz1_HPHTKt6KIi5er/s320/P1010043.JPG" width="320"></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Duent només un filtre amb aquesta mascareta de seguida vaig fer curt i vaig tenir que afegir un altre filtre, em costava més respirar, ja que a diferència de les 3M 9926, aquestes no tenen vàlvules, però em protegia una miqueta més.</div>
<br>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxxQzpSzTOAGtblH_WgiPuEb4lEuSXTDL7VlnJ4eMvhSnj35IRLBCbtCYIt0ytooDWfB6Z8u5HFH_xHDqxkTXhDXUr1PZJa8k857bBy8a4osgaCmk8f1BO3yxxUVPyrvTZK4JDl0jvYnOJ/s1600/P1010045.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxxQzpSzTOAGtblH_WgiPuEb4lEuSXTDL7VlnJ4eMvhSnj35IRLBCbtCYIt0ytooDWfB6Z8u5HFH_xHDqxkTXhDXUr1PZJa8k857bBy8a4osgaCmk8f1BO3yxxUVPyrvTZK4JDl0jvYnOJ/s320/P1010045.JPG" width="320"></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
La cosa anava avançant a marxes forçades i dur 2 filtres de seguida se'm va fer poc també, així que al cap de pocs dies ja vaig necessitar dur la mascareta 3M i la I can breath amb 2 filtres combinades.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
I al cap de poc d'això ja vaig necessitar dur no nomes una mascareta 3M combinada amb l'altre i els dos filtres, si no que en necessitava una altra més, i si hagués estat per mi encara n'hi hagués afegit dues o tres més, però no era plan, no era ni còmode ni pràctic, i era el moment de plantejar-se un altre canvi.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
En aquells moments estàvem arribant al maig del 2010 i la meva boca demanava a crits anar al dentista, però com m'ho faria per anar per Barcelona si cada vegada necessitava més mascaretes una damunt de l'altre per poder respirar mínimament bé??</div>
<br>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSdAP9t2rFURmkNr2rSMPWtbianM99QHQptFnalhExsXdfH1fxA1ADM7rMfTFYZG3LWijc7LKQ6mD9LyQg2G8tmyOWB6PPerXDS7QI_939qTPxHOlcrTDDUFaGUWTcxOmVZZn2A4VkXkXj/s1600/P1010048.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSdAP9t2rFURmkNr2rSMPWtbianM99QHQptFnalhExsXdfH1fxA1ADM7rMfTFYZG3LWijc7LKQ6mD9LyQg2G8tmyOWB6PPerXDS7QI_939qTPxHOlcrTDDUFaGUWTcxOmVZZn2A4VkXkXj/s320/P1010048.JPG" width="320"></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
La meva salvació va ser la mitja màscara o respirador d'un filtre de la casa Medop. Em vaig preocupar de buscar un respirador d'un sol filtre perquè la musculatura del meu coll no és precisament forta i ja sabia sense haver-ho provat abans que 2 filtres no els aguantaria pas.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Em va costar molt prendre la decisió de comprar algo així, però no hi veia sortida, si cada cop necessitava més i més mascaretes una damunt de l'altre, era clar que havia de fer un cop de cap i decidir-me.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Val a dir que a part de estar més protegida, aquests tipus de màscara té més avantatges, el principal és que els filtres filtren molt més i que duren uns 6 mesos, i al tenir vàlvules és més fàcil respirar quan estem en llocs tancats.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
I així va morir la meva fantasía de dur una mascareta que no semblés una mascareta i anar més discreta pel carrer. Vaig haver de desar la vergonya al fons del congelador, perquè a la meva balança personal, pesava molt més la meva salut.</div>
<br>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiy75GjQDZuvBA9Eje2tF_We0-fyqNm6QfpM4Pbt-7XnDCyGzN2QDgCf8qyDSnS7wQ2GoJenet8Ueh2rkclRbpjvX5xqHoBk2UFLFQZ4RxUn4-wr02gZDOrrLRpRQ7g9O0sSbQmb6qpjvtc/s1600/204641_1968898191761_1522163239_32114456_187135_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiy75GjQDZuvBA9Eje2tF_We0-fyqNm6QfpM4Pbt-7XnDCyGzN2QDgCf8qyDSnS7wQ2GoJenet8Ueh2rkclRbpjvX5xqHoBk2UFLFQZ4RxUn4-wr02gZDOrrLRpRQ7g9O0sSbQmb6qpjvtc/s320/204641_1968898191761_1522163239_32114456_187135_o.jpg" width="320"></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
En el moment que vaig anar a veure els dentistes no em van voler fer res de tot el que necessitava la meva boca i salut que em fessin, em van veure tan malament de salut que volien que em posés en mans d'un metge i que millorés una mica abans de tocar-me. Doncs estava de mira'm i no em toquis, les coses com siguin.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Al cap de gairebé un any de tot això, per fi vaig anar al dentista, em van fer una bona operació, ara mateix no sé si alguna vegada ho he explicat per aquí al blog, però es van estar més de 5 hores per fer-me tota la boca mentre jo estava sedada i vigilada per l'anestesista.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Com que l'operació de la boca era important (4 extraccions i bastantes coses més), jo era molt conscient que no podria dur la meva salvavides Medop com si res, que em faria mal la boca durant forces dies, així que altra vegada a buscar una alternativa.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
La vaig trobar amb la mascareta de cotó que podeu veure aquí sota, la primera que em vaig comprar era de color granat, ara ja està jubilada pobreta, molt de tute ha tingut. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Aquesta es la mascareta que faig servir per estar per casa, per protegir-me si em cal a dins de casa i per anar a obrir la porta o anar a buscar algun paquet que m'hagin portat.</div>
<br>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkcJc6cWGzcxyDtElS6-E21SKNhFcuprfOHOhxEWFF_5TBA_K0yT5PWEJVVDH4XEReCwMQ_uF1-dGSBH3YV3s42wboDgmNb8VJyxAinQ-Pi045tD2DDzFwl3TRuKXRBTifee-TFX2uERjk/s1600/P1010050.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkcJc6cWGzcxyDtElS6-E21SKNhFcuprfOHOhxEWFF_5TBA_K0yT5PWEJVVDH4XEReCwMQ_uF1-dGSBH3YV3s42wboDgmNb8VJyxAinQ-Pi045tD2DDzFwl3TRuKXRBTifee-TFX2uERjk/s320/P1010050.JPG" width="320"></a></div>
<br>
<div style="text-align: justify;">
En aquesta foto de sota podeu veure la mascareta amb un filtre usat al seu costat, no sé si aprecieu a la foto que és un filtre gruixut, cada compartimentet que veieu està ple de carbó activat, cosa que demostra el coloret negre-gris que se li veu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div style="text-align: justify;">
Hi ha una gran diferència entre aquest filtre i els filtres de la mascareta I can breathe, no hi ha color, els de la I can breathe son prims com ho es una mascareta 3M 9926 per exemple, aquests de la màscara de cotó son ben bé gruixuts com un dit. Els filtres d'aquesta mascareta de cotó duren si fa no fa uns 6 mesos, com els filtres d'un respirador.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div style="text-align: justify;">
Només li veig un inconvenient, i és que costa respirar una mica, i si tens ja alguna dificultat per respirar sense dur cap mascareta, com em passa a mi, pot ser una mica agobiant dur-la.</div>
<br>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbVvJyc3KrBrhEh94iQXc0OJ_K8N08PzeETesc2UqLhbwI_6LIPf7d-R2JdqyN0mcAS7cpT-Abn59dwn0e3M9TPaTZ6TX1C3ngXqr0psIe0tnyfmM9EPsnq-YfNN9P1GsN-lBZWqjfupfP/s1600/P1010051.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbVvJyc3KrBrhEh94iQXc0OJ_K8N08PzeETesc2UqLhbwI_6LIPf7d-R2JdqyN0mcAS7cpT-Abn59dwn0e3M9TPaTZ6TX1C3ngXqr0psIe0tnyfmM9EPsnq-YfNN9P1GsN-lBZWqjfupfP/s320/P1010051.JPG" width="320"></a></div>
<br>
<div style="text-align: justify;">
Així és com la vaig dur durant el temps mentre se m'estaven curant les genives després d'anar al dentista, duia la verda de cotó a sota i les altres dues al damunt, a part de segellar una mica més, aquestes mascaretes de color gris tenen una olor particular que no m'agrada gens.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div style="text-align: justify;">
Això sí, si en algun moment em costava respirar canviava l'ordre de les mascaretes.</div>
<br>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSDeRp98GEZ-ff0viK5tXyr3SMZC1MbMgEKdGVt8Ymx-6rxos0hD-tm9mpno1ynv3diSnV3X0RQvVRVpujX3i3UW8pZIJ0KZV3jCD0daTIcjrTQQ6Pz-yQU4ryURYig_B1N9Ue4DXGOsRg/s1600/P1010054.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSDeRp98GEZ-ff0viK5tXyr3SMZC1MbMgEKdGVt8Ymx-6rxos0hD-tm9mpno1ynv3diSnV3X0RQvVRVpujX3i3UW8pZIJ0KZV3jCD0daTIcjrTQQ6Pz-yQU4ryURYig_B1N9Ue4DXGOsRg/s320/P1010054.JPG" width="320"></a></div>
<br>
<div style="text-align: justify;">
I a l'estiu del 2011 em vaig llevar un dia i vaig trobar el meu respirador Medop fet confeti per tot el menjador, i el meu gos Bambú fent cara de no haver trencat mai cap plat, gairebé m'agafa un cobriment, veure trencat el meu respirador va ser algo terrorífic, què faria ara? com aniria enlloc? estava esglaiada, esparverada i esmaperduda de mala manera.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig trucar al meu company plorant desesperada: "i ara que fareeeeeeeé!!!! buaaaah!!!" i ell em va fer reaccionar, "Tranquila dona, en comprarem un altre".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div style="text-align: justify;">
Com que el respirador Medop m'anava una mica gran i són de mida única vaig aprofitar per buscar-ne un altre, també d'un sol filtre, però que tingués com a mínim un parell de talles, a veure si agafant la petita no m'anava tan gran.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div style="text-align: justify;">
I després de buscar molt i molt i de trencar-me les banyes de mala manera, per fi el vaig trobar, el meu respirador <a href="http://www.sea.com.au/2007_web/prod_sund/sun_sys_msk_sr903.htm" target="_blank">Sundström SR90-3</a>, em va a la mida perfecte, és còmode i molt fàcil de treure i posar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest es el respirador que duc actualment quan he d'anar a llocs amb pol·lució i/o tòxics ambientals, també és el que faig servir durant tot l'hivern per sortir al jardí, ja que les llars de foc dels veïns no em permeten respirar bé i em són altament perjudicials.</div>
<br>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdpKRtuUDXtoPUjwgIZB6zCBLn2oGjXAULUhERua2KtuBM39plQLbqZNLge1557nJgUjQiJuzDYokXInUskj_1gHwlly5l5Lm-6UU2e3IJNcnFqoFVROFeXyjGxVPcJVOkwzvgSje-vVWd/s1600/P1010059.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdpKRtuUDXtoPUjwgIZB6zCBLn2oGjXAULUhERua2KtuBM39plQLbqZNLge1557nJgUjQiJuzDYokXInUskj_1gHwlly5l5Lm-6UU2e3IJNcnFqoFVROFeXyjGxVPcJVOkwzvgSje-vVWd/s320/P1010059.JPG" width="320"></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
I bé, aquesta ha estat l'evolució de les meves màscares des del dia que em van diagnosticar SQM, un cada cop més llunyà 23 de desembre del 2009, fins el dia d'avui. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
I encara que sembli que ho tinc tot superat i que no tinc cap problema per anar amb el respirador o la mascara pel carrer, cada cop que ho faig em segueixo agafant ben fort de la meva parella, com si fos el primer dia. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
No és com haver de dur ulleres quan mai se n'han dut, haver de dur màscara per poder sobreviure, és algo a lo que un difícilment s'acostuma.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Una abraçada a totes i tots els emmascarats forçosos!!</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">_______________________________________________________</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Nota de setembre del 2016:</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Degut a les meves millores de salut fa 2 anys i 4 mesos que no duc mascareta.</div>
<br>Gèniahttp://www.blogger.com/profile/10016941522809930694noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5020357775652176016.post-15418676871852237852013-07-11T00:56:00.000+02:002013-07-11T01:06:07.061+02:00Incondicional<br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0Akngnd9SFQh2rYTezyEXiyG8_YNKjGuy0yjsi_TS5GxBr_Ymr0-XQfMEQfq2n0Huqm85OCAyFATpHD6fzPJujvlMOONrlJHYoyYW6m4nANqcsQs3bFDSOhRUxcdsjB46pCI0ObPdcR8p/s720/1435321852686.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0Akngnd9SFQh2rYTezyEXiyG8_YNKjGuy0yjsi_TS5GxBr_Ymr0-XQfMEQfq2n0Huqm85OCAyFATpHD6fzPJujvlMOONrlJHYoyYW6m4nANqcsQs3bFDSOhRUxcdsjB46pCI0ObPdcR8p/s320/1435321852686.jpg" width="240" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Ens vam conèixer sense voler, per casualitat, </div>
<div style="text-align: center;">
vas aparèixer a la meva vida un dia sense nom</div>
<div style="text-align: center;">
i ja no en vas marxar mai més…</div>
<div style="text-align: center;">
Han passat 5 anys, </div>
<div style="text-align: center;">
de rialles, d'entrebancs, de penes, </div>
<div style="text-align: center;">
d'alegries, de canvis, de dificultats,</div>
<div style="text-align: center;">
i allò que en un principi gairebé ni teníem, </div>
<div style="text-align: center;">
ara és tan gros que no ho podem obviar.</div>
<div style="text-align: center;">
Vam començar sense saber a on anàvem</div>
<div style="text-align: center;">
sense saber si anàvem enlloc</div>
<div style="text-align: center;">
sense saber si arribaríem junts al nostre destí ignot.</div>
<div style="text-align: center;">
I sense baixar del nostre vaixell de closca de nou</div>
<div style="text-align: center;">
hem fet camí sense mirar enrere,</div>
<div style="text-align: center;">
i ara anem en un bergantí vent en popa i a tota vela.</div>
<div style="text-align: center;">
En 5 anys de relació i 4 sabent-me malalta,</div>
<div style="text-align: center;">
molta gent ha vingut i molta gent ha marxat,</div>
<div style="text-align: center;">
només tu t'has quedat al meu cantó de forma incondicional</div>
<div style="text-align: center;">
sense posar cap condició </div>
<div style="text-align: center;">
i acceptant totes les imposades per la malaltia.</div>
<div style="text-align: center;">
T'estimo, t'adoro, ets la meva vida, </div>
<div style="text-align: center;">
amb qui penso en tot el dia,</div>
<div style="text-align: center;">
amb qui somio quan els somnis em banyen els ulls.</div>
<div style="text-align: center;">
Per molts anys amor!! </div>
<div style="text-align: center;">
avui som una mica més grans!!</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
3-5-2013</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Avui, 11 de juliol, fa 5 anys que vam començar la nostra aventura, aquest és el meu regal d'aniversari per la persona més important de la meva vida. T'estimo pistatxo!!!!<br />
<br />
També penjo el regal que et vaig fer l'any passat, perquè, encara, no puc viure sense tuuuuuuu!!!!<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dz-TWqyIpB5q2Q7V-HTfMDFFAEvTQSy6H2ew0CR03gZHfQk3Q-jBcK5wINnV9pmEsyiWlCNTgBenVkT6Hgaiw' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Gràcies per aquests 5 anys tan intensos!! Em fas sentir viva cada dia!! T'estimo!!</div>
<br /></div>
Gèniahttp://www.blogger.com/profile/10016941522809930694noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5020357775652176016.post-69765218649274047432013-07-09T11:54:00.004+02:002013-07-09T15:50:54.854+02:00Quan l'instint maternal és el més fort... ♡<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwLMBIz2ueQLkYw1A0I6dOmGOYbXRuGRMIKNZ3EQoE-zU0nBGEE0KwjurlXRkfMOhisTNFssmydj1fuXCSjtDZiWlou2J3jQdmYwiYdnlJZskt0BDwwtLzcrbTMCIb2ADASZb2ImbrJhc3/s1600/ximpanze+i+tigre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="195" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwLMBIz2ueQLkYw1A0I6dOmGOYbXRuGRMIKNZ3EQoE-zU0nBGEE0KwjurlXRkfMOhisTNFssmydj1fuXCSjtDZiWlou2J3jQdmYwiYdnlJZskt0BDwwtLzcrbTMCIb2ADASZb2ImbrJhc3/s320/ximpanze+i+tigre.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
Molts cops hem sentit notícies sobre mares lactants de diferents espècies animals alletant cries orfes d'espècies totalment diferent a elles... Truges alletant tigres, gats alletant opòssums i esquirols, capibares criant cadells de gos, una cria de hipopòtam que ha adoptat un mascle de tortuga gegant com a mare, gossos que crien pollets, i fins i tot gallines ponedores covant gatets o conillets... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El que no m'hagués imaginat mai és que viuria una experiència així a casa meva, tot i que hi ha algunes diferències...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'any passat vam adoptar un gatet negre, li diem Melindro perquè és d'allò més dolç, el gatet deuria tenir 3 mesets si fa no fa, es va fer de seguida amb tothom de casa, sobretot amb la meva gossa petita, la Turbina. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un dia vaig sentir un soroll molt particular, bastant inconfosible, i vaig pensar "no pot ser!", em giro, i veig al gatet mamant com un boig amorrat a una meta de la Turbina. Tan bon punt com me n'adonava, vaig intentar que deixés de fer-ho, però quan vaig veure que ella mateixa anava a buscar al <b>seu</b> gatet, ho vaig deixar per impossible i els vaig deixar fer, "Total", vaig pensar, "es cansarà ràpid perquè la Turbina poc que té llet" ... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Jo, innocent i ignorant de mi, pensava que a una femella que MAI havia estat prenyada ni havia criat mai no li podia sortir llet... i quan vaig veure que les metetes de la Turbina havien crescut i que fins i tot algun cop li havia sortit alguna goteta de llet, primer de tot vaig al·lucinar, en segon lloc em vaig meravellar, i finalment vaig aprendre que hi ha algo més fort que el ser mare en si, i és l'instint maternal, que tant és si el fill surt de les teves entranyes, hi ha un lligam més fort que tot això... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara el Melindro si no té l'any deu estar ben a puntet, i a l'abril vam adoptar una altra gateta, una siameseta de pel llarg preciosa que es diu Muad'Dib... i bé... altre cop, ja no és ben bé la meva gateta... ja que la Turbina ha tornat a deixar anar el seu instint maternal, i d'una gateta que ja estava destetada, me l'ha tornat a adoptar i li dona de mamar com al Melindro, i li han tornat a créixer les metetes, clar...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però no us penseu que perquè no li doni de mamar a en Melindro ja no el cuida al seu gatet eh!, no no, i tant que el cuida... Quan li posem el plat del sopar amb el pinso, ella, la Turbina, agafa un parell de granets de pinso, puja al meu llit, va on es el Melindro i li deixa els dos granets de pinso allà perquè se'ls mengi, fins i tot li acosta amb el morro una mica...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'any passat li va portar un ocellet que va caçar al jardí... national geographic que lo flipas colega...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Això de donar coses també li ho fa a la Muad'Dib, cada llaminadura per gos, o trosset de pa, o lo que sigui que li donem a la Turbina, ella va directa a donar-li a la Muad'Dib, que com que no és un gos no s'ho menja i comença a jugar com una boja.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I com és evident, protegeix a la seva gateta de tots els altres gossos de casa, que no fan més que empipar-la amb els petons que li fan, però si entra un dels altres gossos a l'habitació, la Turbina es posa a la defensiva, es posa davant de la seva gateta, la tapa amb el seu cos, i comença a roncar i a ensenyar les dents, i es molt probable que mossegui fins i tot a qui vingui a, segons ella, emprenyar... no fa mai mal perquè els altres 4 gossos de casa son mastodontes en comparació i no li foten ni cas, clar.<br />
<br />
Així que tinc una gateta de si fa no fa gairebé mig any d'edat, que encara mama de sa mare adoptiva, un gos que no ha parit mai. Fa uns dies intentava altra cop destetar-la, però com que fan lo que volen quan estic dormint, lo que aconsegueixo de dia, m'ho desfan de nit... així que definitivament, desisteixo, que facin tu, la Turbina és feliç amb la seva gateta, i la Muad'Dib és feliç amb la panxa plenota, i jo sóc feliç de veure-les felices a elles :).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I bé, després d'aquesta petita història, us deixo amb una foto de la Mama Turbi i el seu gatet, un vídeo de la Mama Turbi i la seva gateta, una foto molt recent de la Muad'Dib i la Turbina, i per si de cas i ha algun incrèdul, una foto on es veuen unes gotetes de llet sortint de la mamelleta butideta de la Turbina, espero que el disfruteu :)<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPSyHQz1YGfpWq7lov362X0iRY45VCIZ4iUTK-xYS-wrX2dqjiXVCgivOGq433Vifn7YlJGuEukxcy3zcr20j9Htxw3Ojdjd8tXppmK5aws_8eSD9YVncZDThaKXc3VzkytGt41Vl29-p9/s1600/P1010098.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPSyHQz1YGfpWq7lov362X0iRY45VCIZ4iUTK-xYS-wrX2dqjiXVCgivOGq433Vifn7YlJGuEukxcy3zcr20j9Htxw3Ojdjd8tXppmK5aws_8eSD9YVncZDThaKXc3VzkytGt41Vl29-p9/s320/P1010098.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dyIuQwS9n4ly4K_4wrsyHiU4uriLc14-Pln4C_LhIz3hxfL7HDyv4-KvP0r9SarRmDLsT3mQqOsG2fhkeOr' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjvKyL9kNAqkUUNpX2Yf2Tuv7-6fMug5t_e-lwmeuKTThk2Y8Ur2wBDVvBR7gP11da2B2Q4T7MaHAZgi8b7xiYMYbxakK7W88Vux62HYKUoCpFiRBU7Jdvi217LVsT7eVUvt_EjWMk6f7_/s1600/P1010001.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjvKyL9kNAqkUUNpX2Yf2Tuv7-6fMug5t_e-lwmeuKTThk2Y8Ur2wBDVvBR7gP11da2B2Q4T7MaHAZgi8b7xiYMYbxakK7W88Vux62HYKUoCpFiRBU7Jdvi217LVsT7eVUvt_EjWMk6f7_/s320/P1010001.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqU3ULjYBoGOuov32ZHihpZoha8ZTBe7gqDLsJ71rAQ1A75XK75MS3qj3Eq1qYQy68vmODwEoax8ZdmgFEmR5_Img235bCBoJSx4ZmXnlnP2cFldK24zp5ZoxumapnLePJHz70XOsNk6x0/s1600/P1010125.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqU3ULjYBoGOuov32ZHihpZoha8ZTBe7gqDLsJ71rAQ1A75XK75MS3qj3Eq1qYQy68vmODwEoax8ZdmgFEmR5_Img235bCBoJSx4ZmXnlnP2cFldK24zp5ZoxumapnLePJHz70XOsNk6x0/s320/P1010125.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
És tan i tan fàcil estimar aquests animals... ♡</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Aquí us deixo uns enllaços amb històries d'adopcions animals peculiars:</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://www.takepart.com/photos/six-strange-interspecies-animal-adoptions" target="_blank">Sai Mai, la tigressa que alleta porquets</a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://www.takepart.com/photos/six-strange-interspecies-animal-adoptions/smaigel-the-cat--puppies" target="_blank">Smaigel, la gata que alleta gossets i gatets</a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://www.takepart.com/photos/six-strange-interspecies-animal-adoptions/tita-the-cat--baby-squirrel" target="_blank">Tita, la gata que ha adoptat una cria d'esquirol</a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://www.takepart.com/photos/six-strange-interspecies-animal-adoptions/dog--cora-the-baby-tiger" target="_blank">La gossa que ha adoptat la Cora, una petita tigretona</a> (atenció com abraça la Cora al seu germà de llet)</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://www.takepart.com/photos/six-strange-interspecies-animal-adoptions/uri-bo-the-boar--miwa-the-monkey" target="_blank">Miwa el mico adopta el senglar Uri-bo com a mare</a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://www.takepart.com/photos/six-strange-interspecies-animal-adoptions/giant-tortoise--owen-the-hippopotamus" target="_blank">L'hipopòtam Owen adopta com a mare un mascle de tortuga gegant</a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://www.takepart.com/photos/six-strange-interspecies-animal-adoptions/dog--lion-cubs" target="_blank">La gossa que adopta tot de cadells de lleó</a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De vegades no és sols l'instint maternal el que té força, l'instint filial no és queda pas curt... </div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Gèniahttp://www.blogger.com/profile/10016941522809930694noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5020357775652176016.post-38675916110883948082013-02-12T07:34:00.000+01:002013-02-12T07:34:58.497+01:001916<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuHcknY09J9zCo3-kWP2WqbwVj0RfUjWsd9DCfxTXyDfGx2Nfc6G1N1nnNSbRX-fmrsZgJ-78ElB57ihJ_MCs4-us1ij5DA8yR-2eM2yX6sePdJ62LdwXRbxfAYqnA9viM6os888k1sxoq/s1600/ma%CC%80via.tif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuHcknY09J9zCo3-kWP2WqbwVj0RfUjWsd9DCfxTXyDfGx2Nfc6G1N1nnNSbRX-fmrsZgJ-78ElB57ihJ_MCs4-us1ij5DA8yR-2eM2yX6sePdJ62LdwXRbxfAYqnA9viM6os888k1sxoq/s320/ma%CC%80via.tif" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Any amb nom de colònia, colònia amb nom d'any...</div>
<div style="text-align: center;">
no se si t'agradava per ser el teu any de naixement</div>
<div style="text-align: center;">
o si, simplement, era coincidència.</div>
<div style="text-align: center;">
L'olor de l'espígol em transporta als teus braços...</div>
<div style="text-align: center;">
Quin coixí més dolç!</div>
<div style="text-align: center;">
Cançons de bressol, jocs de taula i rialles.</div>
<div style="text-align: center;">
Fet i amagar, classes de ganxet, i prendre mides per fer-me els pijames.</div>
<div style="text-align: center;">
Contes que em feien riure fins no poder més,</div>
<div style="text-align: center;">
i alguna sabatilla llançada amb molta punteria.</div>
<div style="text-align: center;">
Enyoro la complicitat, allò que teníem juntes i que no teníem amb d'altres.</div>
<div style="text-align: center;">
Et parlo cada dia, cada dia penso en tu i tinc alguna cosa a dir-te, a explicar-te</div>
<div style="text-align: center;">
Ric amb tu, et canto cançons, i, de vegades, encara ploro llàgrimes de melangia.</div>
<div style="text-align: center;">
M'agradaria, per uns instants, sentir-te riure com sempre feies,</div>
<div style="text-align: center;">
aquell riure que encomanava a tothom...</div>
<div style="text-align: center;">
Així és com et recordo, tan maca!!</div>
<div style="text-align: center;">
Una part de mi va quedar buida en marxar tu</div>
<div style="text-align: center;">
i sempre quedarà buida, fins que toqui reomplir-la amb tu de nou.</div>
<div style="text-align: center;">
Perquè mai ningú podrà ocupar el teu lloc,</div>
<div style="text-align: center;">
perquè t'estimo tant i eres tan important en la meva vida...</div>
<div style="text-align: center;">
em vas donar tant i em vas demanar tan poc,</div>
<div style="text-align: center;">
que mai podria deixar que res ni ningú ocupés el teu lloc, tan especial, dins meu,</div>
<div style="text-align: center;">
perquè jo mai et vaig fer saber la immensitat d'amor que sentia per tu,</div>
<div style="text-align: center;">
perquè fins que no vas morir, no ho vaig saber completament.</div>
<div style="text-align: center;">
T'estimo màvia, se que tu ho has sapigut sempre,</div>
<div style="text-align: center;">
t'enyoro màvia, vine'm a veure en somnis i abraça'm!</div>
<br />
<br />
07-02-2013Gèniahttp://www.blogger.com/profile/10016941522809930694noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5020357775652176016.post-43741140594691645712012-12-25T01:50:00.000+01:002012-12-25T01:50:47.845+01:00CAMINANTS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEig5XyYx5vg2Lj_t3sHdGxkKp5zcBYVmBJkZ22ABDU_wb_UiDS5aociy1D8ldmKOFqFDTm0-ywBbda5rRDyw2YqaiERcVJ7mYPcaXwL1pnL6FWar5zd8VdF4E_hZMjeRcR9m678-hd4BMss/s1600/caminants.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEig5XyYx5vg2Lj_t3sHdGxkKp5zcBYVmBJkZ22ABDU_wb_UiDS5aociy1D8ldmKOFqFDTm0-ywBbda5rRDyw2YqaiERcVJ7mYPcaXwL1pnL6FWar5zd8VdF4E_hZMjeRcR9m678-hd4BMss/s320/caminants.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Il·lustració: <a href="http://www.paulamua.com/" target="_blank">Pau Lamuà</a></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
De la mà agafats</div>
<div style="text-align: center;">
Un peu, desprès l'altre</div>
<div style="text-align: center;">
Seguint el mateix camí</div>
<div style="text-align: center;">
Junts, units, enllaçats</div>
<div style="text-align: center;">
Corbes, pedres, bifurcacions</div>
<div style="text-align: center;">
Un camí, desprès l'altre</div>
<div style="text-align: center;">
Units, enllaçats, junts</div>
<div style="text-align: center;">
No pots imaginar cap altre acompanyant</div>
<div style="text-align: center;">
Cap altre company de travessa </div>
<div style="text-align: center;">
Encaixats com dues peces d'un trencaclosques</div>
<div style="text-align: center;">
Complementaris l'un de l'altre</div>
<div style="text-align: center;">
Dos que som un</div>
<div style="text-align: center;">
Un que som dos</div>
<div style="text-align: center;">
Dues animes entrellaçades</div>
<div style="text-align: center;">
Dues parts d'una mateixa taronja</div>
<div style="text-align: center;">
Un parell de caminants</div>
<div style="text-align: center;">
Pel camí que és la vida</div>
<div style="text-align: center;">
Un parell d'amants</div>
<div style="text-align: center;">
Lligats de per vida.</div>
<div style="text-align: right;">
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
12-12-12 </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #6fa8dc;">Aquest és el meu regal de nadal per la persona més important en la meva vida, ets la meva meitat, ets qui em complementa, ets el meu pilar, qui em dona suport, qui em cuida i més m'estima, ets qui no surt mai del meu pensament, qui em fa tenir papallones a l'estomac, qui m'entén sense parlar, ets l'amor de la meva vida, t'estimo!!!</span></div>
</div>
<div style="text-align: right;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Gèniahttp://www.blogger.com/profile/10016941522809930694noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5020357775652176016.post-14452191028947839032012-12-23T12:46:00.000+01:002012-12-23T12:46:27.682+01:00Avui fa 3 anys… <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsx44h4M48jCtIsX0zToKQa2lNr3Rcy03HHT3vpqyLpp44ajy_tD8vrGhqq-jAYqmqOrSSRske6Ozve-w0iDAJY6NROtax-aSpM3nUd97aE-VsfpkmUxeL90wKVzvYAl8-1OdUgZZvcKdw/s1600/jo.tif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="232" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsx44h4M48jCtIsX0zToKQa2lNr3Rcy03HHT3vpqyLpp44ajy_tD8vrGhqq-jAYqmqOrSSRske6Ozve-w0iDAJY6NROtax-aSpM3nUd97aE-VsfpkmUxeL90wKVzvYAl8-1OdUgZZvcKdw/s320/jo.tif" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Avui fa 3 anys que em van fer el meu primer diagnòstic complert, si bé ja tenia diagnosticades la Fibromiàlgia i l'Encefalomielitis Miàlgica/SFC des de l'estiu, el dia 23 de desembre del 2009 va ser quan per primera vegada em van dir que la meva vida faria un gir de 180º.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En part ho sento com haver nascut una altra vegada, però aquest cop, entenent-me, sabent qui sóc i sabent quina direcció vull seguir a la meva vida. Molts anys d'anar perduda han estat compensats amb una certesa implacable de sentir-me totalment encarrilada, per fi. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Anys enrere no entenia el perquè de moltes coses que feia de manera mecànica, com tampoc entenia certes actituds meves, i ara tot té sentit, un cop he sabut què em passava, un cop he llegit molt i he après sobre les meves malalties (i segueixo llegint i segueixo aprenent), he pogut entendre el perquè de tot el que em passa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I això, senyores i senyors, és una alliberació... Perquè quan una porta gairebé tota la seva vida sentint-se malament amb una mateixa per no poder llevar-se al matí com fa tothom, per haver passat més temps a casa malalta que a l'escola, per perdre el fil a l'escola i a l'institut, per no haver pogut acabar-lo, per no haver pogut crear lligams més profunds amb els amics de l'escola, per no tenir esma per quedar amb els amics, per no tenir forces per agafar el telèfon, per no ser capaç d'aguantar més de 2 mesos seguits a una feina, per no tenir ni un any cotitzat, i un llarguíssim etc... quan t'han estat passant totes aquestes coses (i més) des de que tens us de raó, i t'has estat pensant que el problema era teu, t'has estat menys valorant any rera any, has estat angoixada diàriament durant incontables anys, has perdut la confiança en tu mateixa, i una pila de sensacions i sentiments tan negres com el carbó, quan has estat sentint tant dolor a dins que no et deixava viure, saber que tu no podies fer res per ser d'una altra manera, que no podies fer les coses d'una altra forma, que no era culpa teva res del que et passava, és la més gran de les alliberacions. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I, un cop vaig assumir què tenia, un cop vaig començar a entendre-ho tot, el pes que se'm va treure de l damunt va ser tan gran, que per fi, després de tota una vida, estic en pau amb mi mateixa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest és el principal motiu pel que no puc evitar de veure'n la part positiva a tot el que he viscut de 3 anys cap aquí, doncs he aprés molt, he après tant… sobre les meves malalties, sobre mi, sobre tòxics, sobre el meu voltant, sobre la gent, sobre tantes coses, que segur que me'n deixo alguna.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Que en vegi la part positiva no vol dir que hagin estat tot flors i violes, més aviat ha estat al contrari, però es la meva forma de ser, és la meva manera d'encarar les coses, no m'agrada recrear-me en les meves penes, em puc queixar, perquè una necessita exterioritzar lo que pensa i sent, però no passa d'aquí la cosa... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De vegades, bé, gairebé sempre, ser positiu visquent una situació com la que visc dona als demés una imatge distorsionada de la realitat que estic visquent. La majoria de persones pensen en motius equivocats pels que sóc així. Se solen simplificar les coses, no es profunditza en l'essència de cadascú, i és una cosa que costa treball d'aconseguir, cal treballar molt, i suar i plorar encara més per aconseguir no enfonsar-se quan et trobes en una situació així. És un camí dur ple de pedres, però si un vol viure la vida sense viure-la amargat, l'ha de fer aquest camí.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En part, també, ho veig tot tan llunyà... com si no fessin 3 anys, si no 33 els que han passat… I bé, segons com es miri sí que han passat 33 anys, doncs podríem dir que vaig néixer malalta, però no em refereixo a això... aquests 3 anys han estat molt intensos, son moltes coses les que m'ha passat, les que he viscut, les que he aprés, i no sé si és per com distorsiona el temps el meu cervell o per la intensitat de tot plegat, però veig el 29 de desembre del 2009 tan lluny que el veig en blanc i negre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I avui, així com he estat recordant tota la setmana que faltaven pocs dies pel dia d'avui, gairebé no me n'he recordat que ja feia 3 anys d'aquestes peripècies. No tinc clar com interpretar-ho, doncs quan una té la mateixa memòria que un calamar (a la romana), no es pot refiar gaire de què recorda i quan ho recorda, així que no sé si es cosa de creuament de circuits o que el procés d'asumir està arribant, poc a poquet, a la seva fi, doncs és un procés que un pot saber quan ha començat, però és difícil saber quan s'acabarà.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Gèniahttp://www.blogger.com/profile/10016941522809930694noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5020357775652176016.post-38083786622767777022012-12-01T09:29:00.000+01:002012-12-01T10:57:41.205+01:00Quan creixes massa ràpid...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI0La-f0OK0X9Kxji1anBEBaFOiKSmYU8VkdZlFsMjkd7s3M4XgXAmq1vWcjiyvTXr7gI4XWTcS8Taz2ddJSq4NA8TFKtjLXjeHRvEhxqUCtckPfTtRu_KqIHfS84Lkus-Z7QDbNJkCKQz/s1600/6165growing.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI0La-f0OK0X9Kxji1anBEBaFOiKSmYU8VkdZlFsMjkd7s3M4XgXAmq1vWcjiyvTXr7gI4XWTcS8Taz2ddJSq4NA8TFKtjLXjeHRvEhxqUCtckPfTtRu_KqIHfS84Lkus-Z7QDbNJkCKQz/s320/6165growing.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan era petita va haver-hi un temps que vaig perdre la nena que era i que tenia dins, alguns fets familiars van fer que creixés una mica massa ràpid i recordo deixar de jugar en sec gairebé, i fins i tot no voler res que simbolitzes la infantesa a la meva habitació.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Durant molt de temps vaig pensar que la nena s'havia perdut per sempre, que quan un creix, sigui massa aviat o massa tard, no pot recuperar mai més la innocència, l'alegría, la fantasía, la felicitat... en definitiva, les qualitats pròpies d'un nen.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El que no sabia jo es que la nena que havia estat no estava perduda per sempre, només estava amagada, i doncs, és algo normal que un nen petit s'espanti i s'amagui, i quan no entens el que passa al teu voltant, es natural espantar-se, i per tant, amagar-se.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No sabria dir ben bé quan va ser que vaig retrobar la meva nena interior, crec que ha estat "ara surto ara m'amago" durant uns quants anys, fins que ha decidit no amagar-se més i sortir sempre que cal.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cada vegada que em diuen que sóc una pallassa, estàn veient la nena que tinc dins, m'agrada jugar i riure, cantar i fer el burro, disfruto veient pel·lícules com "La Història Interminable" o llegint un llibre de contes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan vius un dia a dia complicat, troban-te malament a cada minut, aïllat de la societat excepte per l'esfera virtual, etc... és bo i necessari deixar-se anar, i de la mateixa manera que és bo i necessàri treure de dins allò que ens fa mal, també és bo i necessàri treure lo alegre, la criatura que tenim dins, ja estigui amagada o no... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
On està escrit que hem de perdre el nostre nen interior? Madurar no pot ser sinònim de perdre algo tant valuós, ho ha de ser, si de cas, de tenir el cap damunt de les espatlles i els peus a terra, però, perquè creiem que aquestes qualitats no poden conviure amb el nostre nen interior? No és part de madurar aprendre? Si no aprenem a deixar sortir el nostre nen interior quan el necessitem, estem madurant com cal? Som uns adults complets? </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Jo crec que si perdem parts de nosaltres pel camí de créixer, mai serem complets del tot, i espero arribar a ser una velleta desdentegada i arrugada amb la meva nena interior agafada de la mà.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Gèniahttp://www.blogger.com/profile/10016941522809930694noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5020357775652176016.post-7046744525120177302012-10-30T10:57:00.000+01:002012-10-30T13:35:02.431+01:00Serà aquest el perquè de tot plegat?<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgChAp8grGOPZri7VdYWSTk45w7X7aaKNMrKf8tNQRqQd1PisW-rx6Ptx2Af7hEnUv_PF52NxFRslJeu0cljNzUEnvbXabdpi34hQlbRMYFuYa_YLl1RRS3QWyKlOxtpGMfwqABNYUvZI7Z/s1600/PER_QU_.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgChAp8grGOPZri7VdYWSTk45w7X7aaKNMrKf8tNQRqQd1PisW-rx6Ptx2Af7hEnUv_PF52NxFRslJeu0cljNzUEnvbXabdpi34hQlbRMYFuYa_YLl1RRS3QWyKlOxtpGMfwqABNYUvZI7Z/s320/PER_QU_.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
Tot i que de vegades tinc moments baixos, em poso trista i m'agradaria tornar a la meva vida d'abans d'empitjorar com ho vaig fer fa uns anys, normalment, entomo amb prou serenor la meva condició i acostumo a sentir-me feliç. Tampoc em costa gaire distreure'm i hi ha pocs dies en els que realment m'aburreixi... I això te mèrit, crec, comptant que visc entre quatre parets des de fa més de dos anys, gairebé tres, sense sortir-ne practicament, sense més vida social que la que tinc amb el meu company i la que tinc per Internet. Fins i tot, al darrer informe que em van fer al Clínic, el Dr. ho anomena "estat d'ànim relativament estable tot i la intensa simptomatología".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però això no es perquè jo sigui una "happy flower in the night", ni res per l'estil, he estat reflexionant sobre el tema, perquè jo mateixa no ho acabo de trobar gaire, com ho diria, corrent.. Sí, no ho trobo gaire habitual, no soc un espècimen únic ni molt menys, (en aquest sentit si més no ;p) però no solen ser característiques normals quan vius una situació tan extrema. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I... Aleshores? Perquè em prenc les coses així?<br />
<br />
Podria pensar que sóc una conformista... però aleshores no tindria interès en millorar i en trobar-me millor per poder tenir una qualitat de vida acceptable...<br />
<br />
Podria pensar que sóc una il·lusa i no m'adono de la meva realitat, però crec que només cal llegir-me una mica per veure que aquest no és pas el cas.<br />
<br />
I doncs... què ho fa? és quelcom inherent al meu caràcter?<br />
<br />
Bé, rumiant una mica, crec que hi ha diversos factors que hi poden haver ajudat...<br />
<br />
Per un costat, soc la petita de 4 germans, i soc 12, 11, i 9 anys més petita que els meus germans i germana, ja jugaven amb mi i em distreien, però la gran majoria de vegades havia de jugar sola, doncs ells era normal que anessin fora de casa amb els amics i tota la pesca.<br />
<br />
Per un altre costat, com sabeu els que em coneixeu i els que m'heu llegit, he estat malalta practicament sempre, i passava moltes hores a casa, no sola, perquè o bé hi havia la meva àvia o bé la Felicitas, que era la senyora que venia a fer feines a casa, molt maca, me l'estimava molt jo a la Felicitas, era gallega i tenia paciència de santa, o bé les dues, i tant l'una com l'altra em distreien lo que podien, però al cap i a la fi, son moltes hores sola i havent de buscar com distreure'm jo mateixa.<br />
<br />
Crec que això ha fet que no m'hagi costat "habituar-me" a les 4 parets de casa, doncs ja de ben petita passava llargues èpoques tancada entre 4 parets també, i vulguis o no, agafes pràctica com si diguéssim, no sabia jo que estava fent un entrenament intensiu per quan fos gran, però en el fons, ha estat així. També crec que això m'ha ajudat a tenir recursos per distreure'm, he de dir que tinc una avantatge, i és que soc tele-addicte i m'interessen i/o em distreuen (no sempre m'interessen les coses que miro, molts cops simplement em distreuen) moltes coses de temàtiques ben diverses, tant em puc estar mirant un programa de xafarderies, que son ideals per quan tens el cervell emboirat i no vols pensar gaire, per no dir gens, com em puc mirar un documental sobre física quàntica o el que sigui que passi per les meves mans. Soc curiosa i sempre vull saber més, quedi fixat o no a la meva memòria, així que sempre hi ha alguna cosa que m'interessa, perquè sempre hi ha alguna cosa a profunditzar o alguna cosa nova a descobrir.<br />
<br />
Tot això pot explicar perquè no em costa distreure'm, però no pot explicar el perquè he entomat mitjanament bé la meva condició de malalta i els canvis radicals d'estil de vida que m'ha obligat a prendre.<br />
<br />
Però es que no és la primera vegada que se'm capgira la vida a l'inrevés gairebé d'un dia per l'altre, quan era petita a casa vivíem prou bé, els meus pares tenien una empresa i es guanyaven la vida d'una manera bastant acceptable, no teníem dificultats econòmiques, i això facilita molt la vida. Però quan tenia uns 9 o 10 anys l'empresa dels meus pares va fer fallida i la nostra vida va canviar gairebé d'un dia per l'altre, les dificultats econòmiques que vam patir van ser importants i per molt que jo fos una nena petita i que van intentar que m'adonés del mínim possible, em vaig adonar de tot i em van haver d'explicar què passava a casa, ja que jo no parava de fer preguntes i quedava clar que se m'havia de dir la veritat, encara que jo no l'acabes d'entendre gaire, doncs la paraula "embargar" em va costar bastant d'entendre... Com li expliques a un nen petit que vindran un senyors a casa per calcular quant val tant la casa com lo que hi ha a dins i que un cop fets aquest càlculs no passarà gaire temps que haureu de marxar de casa vostra deixant moltes de les vostres pertinences dins perquè ho subhastin? Com li fas entendre això a un crio de 9 anys? m'ho van explicar com van poder, i jo ho vaig entendre com vaig poder també, i no ho oblidaré mai de la vida, doncs és un fet que ens va marcar a tots. He de dir que aquests dies, quan veig tantes famílies desnonades, no puc evitar recordar aquella època.<br />
<br />
El canvi de vida va ser important, ens vam haver d'adaptar a moltes coses, vam haver de deixar de fer moltes coses, la vida va passar de ser algo que vivíem, per ser algo que patíem, i la vida no està per patir-la, encara que en aquest món en el que vivim no ho sembli, la vida no està per patir-la.<br />
<br />
Els meus germans ja eren grans, per lo que el canvi els va agafar amb 21, 20 i 18 anys, ja eren una dona i dos homes fets i drets, van viure una infància tranquil·la, estable i sense problemes i una adolescència també tranquil·la, estable i sense problemes, la meva infància es va estroncar de cop, jo, que era una nena molt nena que m'agradava passar llargues hores jugant immersa en el meu món de fantasia, vaig deixar de jugar de cop, d'un dia per l'altre.<br />
<br />
Eren anys en els que estava en edat de creixença i no podia renovar el vestuari tant sovint com necessitava i em vestia molts cops amb roba de la meva germana gran o de la meva mare, roba que es notava tant que no era meva i que era d'adult... recordo que passava vergonya anant vestida així, doncs jo mateixa em veia estranya i no m'agradava anar vestida amb roba d'adult, i per molt que hagués deixat de jugar, seguia sent una nena.<br />
<br />
I quan saps que pots fer el que vulguis, que et pots comprar el que vulguis, que pots estudiar lo que vulguis perquè et pots pagar els cursos que siguin, que si hi ha una emergència la pots assumir sense cap problema, que si has d'anar al dentista, hi pots anar, que si cal portar el cotxe al taller perquè passi la ITV ho pots fer perfectament, que li pots comprar tots els llibres de l'escola al teu fill i que per nadal no li faltarà cap joguina, que no falta menjar al rebost ni a la nevera, que si necessites algun medicament car el pots comprar, que als armaris no hi falti cap peça de roba, que les sabates no tenen forats a les soles i si se n'hi fan les pots dur a arreglar o comprar-ne unes de noves, que si necessites unes ulleres te les pots permetre, i un llarguíssim etcètera que no s'acabaria mai, quan saps tot això i de cop i volta, gairebé d'un dia per l'altre, saps que no pots assumir res de lo abans anomenat, la vida es torna difícil i has d'aprendre a adaptar-te a la nova situació que estàs vivint.<br />
<br />
I això no és pas gaire diferent de lo que he viscut després d'empitjorar com ho vaig fer fa uns anys. Per lo que, sense saber-ho, també vaig estar fent pràctiques per quan em toqués la rifa (em meu primer diagnòstic d'SQM va ser el 23 de desembre del 2009, gairebé el 22) ja feta una tota una dona.<br />
<br />
Si a tot això li sumem que després de tants anys de voler saber que em passava (van ser uns 6 anys crec si fa no fa des de que em vaig independitzar fins que vaig saber què tenia), de voler curar-me de depressions inexistents, de fer cas als metges i sobre medicar-me fins a acabar d'intoxicar el meu cos, de donar voltes d'un costat a l'altre com una baldufa sense respostes convincents ni cap resultat, després d'haver cregut tota la meva vida que si no era capaç de llevar-me era perquè era una gandula, que si no podia seguir correctament les classes no era perquè tingués TDA, si no perquè era una mala estudiant, que si no em veia capaç d'anar a X esdeveniment era perquè era una antisocial... després d'haver-me sentit culpable tants anys per no fer les coses com se suposa que s'han de fer perquè el meu cos no m'ho permitía, després d'haver-me sentit així practicament tota la meva vida, de fer-me responsable de coses que no podia evitar, després d'estar així 30 anys em cau la notícia bomba de que, en realitat, m'he estat pràcticament tota la meva vida malalta, i evidentment, no era responsable ni culpable de res del que em passava, com comprendreu, això alleuja l'ànima de qualsevol, i dins de l'equació, es indubtable que és de vital importància per assolir els resultats actuals de la meva situació i acceptació.<br />
<br />
Parlar d'aquestes coses de la meva infància no m'és gens fàcil, encara que pugui semblar lo contrari, però es part de la meva vida i ni me n'avergonyeixo ni me n'amago, doncs la vida és plena d'experiències, unes bones, d'altres no tant, però al cap i a la fi, son les coses que ens acaben de donar forma i que ens fan ser qui som, i jo em sento satisfeta de qui soc, sí, soc una mica egocèntrica i m'agrado bastant i m'estimo molt, això no vol dir que no em vegi els defectes i que no hi hagi coses de mi que no m'agradin, de fet, hi ha tantes coses de mi que m'agraden com que no m'agraden, doncs som yin i yang, tot lo que tenim de bo, ho tenim de dolent, després és cosa nostra decantar-nos cap a un cantó o cap un altre.<br />
<br />
Però si no parlés d'aquestes coses, qui em vol conèixer em coneixeria de debò? se del cert que la resposta es un rotund no, així que quan escric sobre les meves reflexions sobre la meva vida, escric també part d'ella.<br />
<br />
<br /></div>
Gèniahttp://www.blogger.com/profile/10016941522809930694noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5020357775652176016.post-9309110211851427362012-10-26T14:17:00.000+02:002012-10-26T14:52:33.822+02:00Dol en loop<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUyc3Cg856g2UdQ08fxo76Xjb7djXtW1STPkXYpQ5sxx62ylTAnProOiBNSS1qgVGnc11TM7NsJkTmjjGykxoWm6HdYKgTqYjIm7Pzti3no5anucdQMC7FWGAzZIeSokeK6InWw9a3Gwm-/s1600/dolenloopnofons.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUyc3Cg856g2UdQ08fxo76Xjb7djXtW1STPkXYpQ5sxx62ylTAnProOiBNSS1qgVGnc11TM7NsJkTmjjGykxoWm6HdYKgTqYjIm7Pzti3no5anucdQMC7FWGAzZIeSokeK6InWw9a3Gwm-/s320/dolenloopnofons.png" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Normalment parlo de coses més aviat positives, avui, crec, en faré una excepció, doncs el dol no sol ser una cosa agradable, ni de patir, ni de parlar...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El dol en les malalties cròniques es cíclic, no importa quant de temps fa que saps que tens la malaltia, no importa quant de temps fa que tens assumida la malaltia, la teva situació, com un boomerang, el dol sempre torna...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Torna quan veus una fotografia teva "d'abans", quan sents una cançó que ballaves quan tenies 18 anys, quan et conviden a algun lloc, quan estàs mirant una pel·lícula on surten uns amics fent un cafè en un bar, i tu penses que no en trepitges un des de fa més de dos anys, gairebé tres.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hi han moltes coses que formen bucles, quan et contractures una espatlla, vas de tort uns dies, i al final se't contractura l'altra, i vas de tort uns dies, i sant tornem-hi altre cop...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
O les riallades d'una criatura, que el veus i se t'encomana el riure, i el nen et veu i riu més, i tu encara més...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
O els badalls en companyia...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però... Què voldría dir no sentir les batzegades del dol quan menys t'ho esperes? Les sotragades inesperades que et fan trontollar el cor... Voldría dir no sentir? Voldria dir no tenir l'esperit viu? Jo crec profundament que sí.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Esta molt bé de superar les adversitats que ens brinda la vida, està molt bé que assumim el que es ofereix la vida amb dignitat. Però si arriba el dia que ja res se'ns remou per dins quan els records volen deixar de ser records per tornar a ser, per tornar a passar... Aleshores, què ens queda?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hem de patir el "dol en loop", cíclicament, crec profundament que és una de les coses que fa que ens sentim vius atrapats en les nostres dolències... Com crec profundament que sense el "dol en loop" ens resignaríem i no buscaríem cap alternativa ni cap altra camí (possible) per millorar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així que cada cop que em senti trista o melangiosa pel meu "dol en loop" intentaré tenir present el cantó bo que te patir-lo i aferrar-m'hi amb força.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Gèniahttp://www.blogger.com/profile/10016941522809930694noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5020357775652176016.post-421699902957297902012-06-18T13:58:00.001+02:002012-06-18T14:02:19.324+02:00MASCARADA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggCkbzGEW75wd6IuqM3xykHmnvifr6wbHezyc-z7i8IGDOMFKBS4j85pnwN8T1dZ733OI9vP_4pWJCE2oKCXk77y40GYsFUe42p1p4yS4JKz4gP0wPbnkhsrFeMfjcIVz_wYBAbd42bASa/s1600/amimemasquradeball2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggCkbzGEW75wd6IuqM3xykHmnvifr6wbHezyc-z7i8IGDOMFKBS4j85pnwN8T1dZ733OI9vP_4pWJCE2oKCXk77y40GYsFUe42p1p4yS4JKz4gP0wPbnkhsrFeMfjcIVz_wYBAbd42bASa/s320/amimemasquradeball2.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="color: black; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: medium; line-height: normal; text-align: justify;">
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #6fa8dc;">[Traducción de la</span> <a href="http://lallantiadelagenia.blogspot.com.es/2012/03/mascarada.html" style="color: #006699; text-decoration: none;" target="_blank">entrada original</a> <span class="Apple-style-span" style="color: #6fa8dc;">del día 15-03-2012]</span></span></i></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #6fa8dc;"><br /></span></span></i></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #6fa8dc;"><br /></span></span></i></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #6fa8dc;"><br /></span></span></i></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #55aa83; font-size: 18px; line-height: 25px;"></span><br />
<div style="text-align: center;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #55aa83; font-size: 18px; line-height: 25px;">Enmascarados, ocultos detrás de una imagen que no es.</span></div>
<span class="Apple-style-span" style="color: #55aa83; font-size: 18px; line-height: 25px;">
</span><br />
<div style="text-align: center;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #55aa83; font-size: 18px; line-height: 25px;"><br /></span></div>
<span class="Apple-style-span" style="color: #55aa83; font-size: 18px; line-height: 25px;">
<div style="text-align: center;">
A cara descubierta vas pero no muestras quien eres.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Vives dentro de la comodidad del anonimato cotidiano,</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
sin pararte a pensar en qué hay más allá.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Mírame!</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Pero no me mires de reojo, no, mírame a la cara, a los ojos.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
No puedes,</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
sólo puedes ver mi máscara.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Y es triste, pero ahora tampoco te paras a pensar en que hay más allá.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Sólo miras de reojo y cuchicheas al oído de algún cómplice.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Y yo, llevando el rostro cubierto ..</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
por la máscara que te escandaliza y que hace saltar el resorte de tu dedo índice,</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
me duermo cada noche con una sonrisa de tranquilidad en los labios ...</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Porque yo, a pesar de llevar máscara, no estoy enmascarada ante la vida como tú. </div>
</span></div>
<div>
<i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #6fa8dc;"><br /></span></span></i><br />
<i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #6fa8dc;"><br /></span></span></i><br />
<i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #6fa8dc;"><br /></span></span></i><br />
<i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #6fa8dc;"><br /></span></span></i></div>
</div>
<div style="color: black; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: medium; line-height: normal; text-align: justify;">
</div>Gèniahttp://www.blogger.com/profile/10016941522809930694noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5020357775652176016.post-40699055021129561742012-06-11T18:07:00.002+02:002012-06-11T18:11:19.196+02:00Todo tiene su proceso ...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjr5YXHLWCyQnmOP9NYpqP95CAto4zg7XSqMB-Im6DGOwUtkFWnb0_bnBFVkwNKCTpH8UX3GITEdpPgr29NjcudRfdQe4N-wED44mkb1h2tF_TKT2ZUwsosikabENaIKKowBzC8fI4BpLB/s1600/camino1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjr5YXHLWCyQnmOP9NYpqP95CAto4zg7XSqMB-Im6DGOwUtkFWnb0_bnBFVkwNKCTpH8UX3GITEdpPgr29NjcudRfdQe4N-wED44mkb1h2tF_TKT2ZUwsosikabENaIKKowBzC8fI4BpLB/s320/camino1.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<div style="color: black; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: medium; line-height: normal; text-align: justify;">
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #6fa8dc;">[Traducción de la</span> <a href="http://lallantiadelagenia.blogspot.com.es/2012/01/tot-te-el-seu-proces.html" style="color: #006699; text-decoration: none;" target="_blank">entrada original</a> <span class="Apple-style-span" style="color: #6fa8dc;">del día 15-01-2012]</span></span></i></div>
</div>
<div style="color: black; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: medium; line-height: normal; text-align: justify;">
</div>
<br />
<br />
<br />
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
Cierro los ojos y me traslado a mi mundo de cuando tenía unos 5-6 años, quizás 7, veo a mi madre ordenándome la habitación y diciéndome que eligiera unos cuantos juguetes viejos, que los daríamos a los niños pobres, a mí eso de desprenderme de algún juguete no me hizo ninguna gracia de entrada, y me negué en rotundo, pensaba que nunca podría vivir sin ninguna de ellos, y menos sin ninguno de mis queridos peluches, mi madre me hizo mirar a mi alrededor, las paredes, el suelo, el techo de la cama, los cajones de debajo de la cama, un armario, todo lleno de juguetes ... me hizo entender que yo era una niña que tenía de todo y habían niños que no tenían de nada, y que si yo no tuviera de nada, también me gustaría que alguien me diera uno de sus juguetes, así que elegí unos cuantos, era una niña así que aunque sabía que hacía bien hecho me dolió un poco igualmente, pero aquel infierno sin juguetes que me imaginé cuando me pidieron que eligiera unos cuantos, ni fue un infierno, ni nada de nada ... Tardé poco en olvidarme de aquellos juguetes, está claro que todo tiene su proceso ...</div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
Recuerdo cuando ya era un poco mayor, no mucho, y me dijeron que nos iríamos de Barcelona, me cambiaría de escuela y todo lo que ello conlleva, recuerdo como me cayó el mundo encima y pensaba que nunca podría ser feliz en ningún otro lugar como lo era en donde vivíamos entonces, pero nos fuimos, me cambié de escuela, y aunque los años siguientes fueron duros, también fueron parte de una de las épocas más felices de mi vida. Uno tiene que ir adaptándose a la vida que le toca vivir e intentar poner la mejor cara posible ... no sé cuánto tiempo tardé en acostumbrarme a mi nuevo hábitat, pero no fue mucho tiempo ... todo tiene su proceso ...</div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
Pasaron los años y nos volvíamos a mudar, y a mí me tocaba cambiar de escuela otra vez, esta vez había una evolución, de una escuela me iba a un instituto ... tuve que acostumbrarme a dejar de nombrar a los profesores sin el "profesor" o el "señorita" delante del nombre y ser más informal ... y es que 5 años inculcándote una educación determinada no se olvidan así como así ... otras cosas no, pero eso me costó lo mío acostumbrarme, pero como todo tiene su proceso, al final me adapté.</div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
Y los años siguen pasando y tengo mi primer noviete, ¡oh! amor de juventud, todo es de color de rosa, dos almas jóvenes, ríen, juegan, exploran, se aman, aprenden ... en un ataque romántico pienso que será para siempre ... pero me equivoco, como tantas veces, pues no soy perfecta, nada es eterno, pienso que si se acaba me voy a morir, que no podré vivir sin él, pero también me equivoco, pasa el tiempo, y lo que antes recordaba con dolor ahora lo recuerdo con la ternura que una tía tendría hacia su primer sobrino, porque, aunque no nos lo creamos, todo tiene su proceso ...</div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
Y pasan años y años, pasan penas, tristezas, alegrías y tonterías, unas cosas duran más, otras duran menos, unas las recordamos cada día, otras no las pensamos si no nos obligan, como si fuera de goma me adapto a mi entorno, me moldeo a la vida que me toca vivir, es lo que siempre he hecho, no me lo ha enseñado nadie, yo sola lo he aprendido a medida que he ido viviendo y viendo y sintiendo en mis carnes como todo tiene su proceso ...</div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
Un buen día me dan una noticia, un diagnóstico, es duro, es contundente, me imaginaba algo, la naturaleza me ha dado un cerebro con el que pensar, y usándolo ya había llegado a alguna conclusión no muy agradable , pero no me imaginaba que me dirían lo que me dijeron y el mundo se me vino encima. Todo el mundo me venía con consejos, con ideas, con propuestas, y yo no quería oír a nadie, necesitaba mi proceso, necesitaba mi tiempo para asumir que mi vida cambiaría para siempre, tenía que pasar mi duelo ...</div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
Y ha pasado el tiempo, concretamente 2 años, y ese futuro tan negro que veía, aquel túnel tan oscuro sin luz al final, que creía que era mi próximo camino, ha resultado que no era así, ha sido duro aceptar mi situación, no diré lo contrario, después de muchos llantos y muchas desesperaciones, de mucha angustia y mucho miedo, ahora puedo decir que me siento feliz y tranquila, emocionalmente centrada y en paz conmigo misma, me he dejado fluir, he dejado que el tiempo pasara a su ritmo, al mío y no al de los demás, ya que, en este caso concreto, era yo la que tenía que pasar el duelo, hay quien no me lo ha respetado, y sintiéndolo mucho ya no pertenecen a mi vida, pues por una vez en la vida, en parte, debo ser un poco egoísta y procurar por mí y mi paz interior, y hay quien me ha respetado y me ha dejado fluir a mi ritmo, y aún está a mi lado y espero que sea así por mucho, mucho tiempo.</div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
Todo tiene su proceso, todo pasa, y por muy liada que esté la madeja, siempre se puede volver a desliar, por más difícil que creamos que es nuestro camino, las cosas se acaban poniendo en su lugar. Cada uno tiene su ritmo, cada uno debe hacer su camino concreto ... Y los demás debemos permitir que cada uno fluya por su corriente particular, no podemos pedir a alguien que tarde más o menos tiempo en asumir algo, sólo porque nosotros pensamos que lo haríamos de otra manera. Los sentimientos no se pueden forzar, tienen que venir o se tienen que ir solos, ya sean buenos o no tan buenos.</div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
Seamos un acompañante en el camino del duelo de nuestros seres queridos, cojámoslos de la mano y vayamos a su lado, no queramos ser el guía, pues ¿cómo queremos guiar por un camino que no conocemos y que no es nuestro?</div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
Yo he sido mi propia guía en mi camino del duelo, y he ido de la mano de mi compañero, amigo y puntal, acompañándome día a día, siguiéndome el paso sin querer ir más rápido que yo, y se , que si no hubiera sido así, nunca hubiéramos podido afrontar como lo hemos hecho lo que nos está tocando vivir.</div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
Gracias por ser como eres y por estar a mi lado siempre! Te quiero!</div>
<div>
<br /></div>Gèniahttp://www.blogger.com/profile/10016941522809930694noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5020357775652176016.post-75487083183110511852012-06-11T17:42:00.003+02:002012-06-11T17:47:23.750+02:00¿Qué debes hacer si me quieres venir a ver?<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigWeB7_8D353EZ4dxYVCY-j96UOMz7XxWj2HxbKcJOKPaPuckScHaesOqrnDKjr2O3b79fNkYH-FtxXK7BJ_gGAcjBItZf4NRgNYS6vjmhkyF6Zl61aYrI-QponJKXHQqYMsPgxJBG7lvj/s1600/Unexpected_Guests_Polar_Bears-1600x1200.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigWeB7_8D353EZ4dxYVCY-j96UOMz7XxWj2HxbKcJOKPaPuckScHaesOqrnDKjr2O3b79fNkYH-FtxXK7BJ_gGAcjBItZf4NRgNYS6vjmhkyF6Zl61aYrI-QponJKXHQqYMsPgxJBG7lvj/s320/Unexpected_Guests_Polar_Bears-1600x1200.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #55aa83; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
<div style="font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif;">
<br /></div>
<div style="color: black; font-size: medium; line-height: normal; text-align: justify;">
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #6fa8dc;">[Traducción de la</span> <a href="http://lallantiadelagenia.blogspot.com.es/2011/09/que-has-de-fer-si-em-vols-venir-veure.html" target="_blank">entrada original</a> <span class="Apple-style-span" style="color: #6fa8dc;">del día 22-09-2011]</span></span></i></div>
</div>
<div style="color: black; font-size: medium; line-height: normal; text-align: justify;">
</div>
<div style="font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif;">
<br /></div>
<div style="font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif;">
<br /></div>
</div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
En vista de que, por diferentes cuestiones, he de explicarle a varias personas qué deben hacer para venir a verme, y aunque, que yo conozca, hay dos guías hechas fantásticas, prefiero explicarles de manera adaptada a mí, y ya que lo hago, que sea en forma de post para poder compartirlo con quien me quiera leer.</div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
Las guías que comentaba más arriba son:</div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
El " <a href="http://blog.purenature.es/sqm/protocolo-visita-enfermos-sqm/" style="color: #006699; text-decoration: none;" target="_blank">Protocolo para ver Enfermos de SQM</a> "de <a href="http://blog.purenature.es/" style="color: #006699; text-decoration: none;" target="_blank">David Palma</a> .</div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
La " <a href="https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxsYWxsYW50aWFkZWxhZ2VuaWF8Z3g6NzFmZDE2YjA0ZjAwZmExMA" style="color: #006699; text-decoration: none;" target="_blank">Guía-protocolo para ver a alguien con SQM</a> "de <a href="http://mi-estrella-de-mar.blogspot.com/" style="color: #006699; text-decoration: none;" target="_blank">Mariajo Moya</a> .</div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
<b>Antes de la visita:</b></div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="color: #55aa83; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; text-align: justify;">
Para ir bien, lo ideal es que unos días antes, como mínimo 1 semana, dejéis de utilizar los productos de higiene y cosméticos habituales, esto incluye: colonias, perfumes, lacas, jabones, suavizantes, geles, desodorantes, Aftershaves, pastas de dientes, cremas, aceites, maquillaje, tónicos, todo lo que tenéis en el baño, la cocina y lavadero de hecho.<br />
<br />
¿Qué podéis usar entonces? Bicarbonato básicamente. Os laváis el cuerpo y la cabeza con bicarbonato, como suavizante para el cabello, podéis usar un chorrito de vinagre. Para lavar los dientes también podéis usar el bicarbonato, pero yo os aconsejaría la <a href="http://www.productosnaturalesyecologicos.com/index.php?dispatch=products.view&product_id=735" style="color: #006699; text-decoration: none;" target="_blank">pasta de dientes</a> de la casa Urtekram, es de aloe vera con un sabor muy suave de mandarina, yo la tolero muy bien.<br />
Para el cuerpo y la cabeza, también podéis utilizar los <a href="http://www.purenature.es/shop/k110/a1844/gel-de-ducha-no-perfume-de-urtekram.html" style="color: #006699; text-decoration: none;" target="_blank">jabones de cuerpo</a> y de cabeza de la casa Urtekram, que también los tolero bien.<br />
Para desodorante, para limpiar las axilas cada día, un par de veces al día, con bicarbonato, ya tendríais suficiente, pero si así os sentís desprotegidos podéis usar un <a href="http://www.elbazarnatural.com/desodorantes-1.html" style="color: #006699; text-decoration: none;" target="_blank">cristal de alumbre</a>, podéis encontrar en cualquier herboristería o tienda ecológica , pero atención! fijaos en la composición, lo que tiene que comprar se "POTASSIUM ALUM" no "AMMONIUM ALUM", el primero es la piedra natural extraída de una mina, el segundo es piedra sintética hecha en el laboratorio.<br />
<br />
Para vestiros el día de la visita, deberíais elegir de vuestro armario unas prendas que fueran de algodón, viejas y a ser posible que hiciera mucho tiempo que no la laváis. Para sacar los restos de jabón y suavizante residual hay que hacer muchas lavadas sólo con bicarbonato, pero no se deben hacer en la lavadora de casa, ya que volveríamos a impregnar la ropa de jabón y suavizante. Lo que mejor que se puede hacer es tener la ropa en remojo con agua y bicarbonato en un cubo, e ir cambiando el agua a lo largo de la semana previa de la visita, la secamos el día o los dos días antes, según necesitamos , y el día de la visita nos la ponemos justo para ir. Este procedimiento lo repetimos cada vez que hacemos la visita, con la misma ropa y con el tiempo conseguiremos que se vayan los tóxicos residuales.<br />
<br />
Es importante que, cuando vamos vestidos con la ropa segura, no entramos en ningún local, ninguna tienda, ningún bar etc etc, ya que se nos impregnan los tóxicos tanto en la ropa como en la piel y el cabello, también es importante no fumar cuando llevemos puesta la ropa segura, y si lo hacemos antes de vestirnos, es importante ducharse y lavarse la boca después de haber fumado y antes de ponerse la ropa segura.<br />
<br />
Hay marcas de tabaco orgánicos que, a pesar de molestarme el olor por la hiperosmia que tengo, no me provocan los efectos nocivos que me provoca el tabaco convencional.<br />
<br />
También es importante que no comáis caramelos ni chicles ni nada así, sean del sabor que sean, ninguno, no los tolero nada.<br />
<br />
<br />
<b>Durante la visita:</b><br />
<br />
Cuando llegues a casa yo iré con mi máscara, y no me acercaré a ti más de 2 metros o de 1 metro y medio con el viento que me venga a la espalda si es posible.<br />
<br />
Estaremos fuera así, si no noto ninguna tóxico llevando la máscara, si me atrevo intentaré quitarme la máscara, pero si es la primera visita, probablemente no lo haga.<br />
<br />
Si llevando la máscara no noto nada, trataré de acercarme sin sacármela, siempre intentando tener el viento en la espalda.<br />
<br />
Si llevando la máscara y estando fuera noto demasiado tóxicos en el ambiente, o bien me mantendré apartada unos 2 metros con el viento a la espalda, o sintiéndolo mucho, tendremos que dejarlo para otro día, ya que tampoco podemos controlar lo que nos podamos encontrar fuera y no sabemos si habrá algún imprevisto.<br />
<br />
Como es comprensible, a pesar de haber hecho este protocolo, no podréis entrar en mi casa, ya que hago control ambiental estricto y si entra cualquier tóxico tenemos trabajo poder dejar el ambiente limpio de nuevo.<br />
<br />
Sólo podréis entrar los que, como yo, hagáis control ambiental estricto diariamente.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Bueno, y por ahora creo que ya no me he dejado nada, si es así ya ampliaré la información ;) </div>Gèniahttp://www.blogger.com/profile/10016941522809930694noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5020357775652176016.post-72040942673310056762012-04-25T22:51:00.000+02:002012-04-25T22:51:08.866+02:00Y después de un año ...<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZGQc1M-3b5XF0en4Q_BI2-7DkM5wCzQpAWbhQghelZhCs_pwIkFm-MMo8kmUZZhNadDr9m8fTpWrBgUtOex9T0wymaoKwnIEbpTfTJmsIShBEMLriga4vyR1nLVkylPyRVnFnhpOwPOhG/s1600/20081121091823-mafalda.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZGQc1M-3b5XF0en4Q_BI2-7DkM5wCzQpAWbhQghelZhCs_pwIkFm-MMo8kmUZZhNadDr9m8fTpWrBgUtOex9T0wymaoKwnIEbpTfTJmsIShBEMLriga4vyR1nLVkylPyRVnFnhpOwPOhG/s320/20081121091823-mafalda.png" width="298" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class=""><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span class="Apple-style-span" style="color: #6fa8dc;">[Traducción de la</span> <a href="http://lallantiadelagenia.blogspot.com.es/2011/09/i-despres-de-un-any.html" target="_blank">entrada original</a> <span class="Apple-style-span" style="color: #6fa8dc;">del día 23-09-2011]</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class=""><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class=""><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="">El 21 de julio de este año ha hecho un año de mi primera visita con la Dr. </span>Josepa Rigau, y me gustaría hacer un poco de balance de cómo han estado yendo las cosas hasta ahora ... <span class="">No
escribiré específicamente lo que me ha recetado, ya que considero que
aunque las cosas recetadas son suplementos, y medicina homeopática
básicamente, ningún cuerpo es igual y han sido cosas que me han recetado
después de conocer mi historia médica particular y siempre se debe
consultar con un especialista y uno no debe automedicarse nunca, sea
como sea, es mi parecer. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class=""><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="">
Cuando en la primavera de 2010 tuve que buscar un dentista que conociera
y estuviera familiarizado con mis patologías y lo encontré, no me
quisieron hacer todo lo que tenían que hacer hasta que no me visitara un
médico especialista, me vieron tanto de mírame y no me toques que no se
atrevieron a tocar nada ... </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class=""><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="">
Estos dentistas trabajan con la Dra.. </span>Josepa Rigau y me
propusieron de pedir hora ellos para mí, yo dije que de acuerdo,
porque hacía pocos días había visto una conferencia de ella por
internet, y me gustó mucho y yo también tenía interés en visitarme con
ella .. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Así que hablaron con ella y al cabo de unos meses ya hice la primera visita. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tengo que decir que la primera impresión que me llevé de la conferencia
que había visto, era acertada del todo, me gustó mucho tanto a nivel
personal como a nivel profesional. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cuando llegué allí, bueno, tenía que llevar bastón para no perder el
equilibrio, y aún así necesitaba ayuda para deambular, pesaba 47 kilos
(mido metro 65), me costaba mucho expresarme verbalmente, muy lenta a
nivel cognitivo, tenía muchos problemas gastrointestinales (es donde más
me repercuten los tóxicos), tenía tanta debilidad en todo el cuerpo,
que comía tumbada la mayoría de las veces, y había muchas veces que mi
compañero me tenía que dar la comida y llevarme en brazos al baño. Me
levantaba y a medio camino me quedaba sin fuerzas y me tenía que venirme a
rescatar, se me plegaban las piernas y caía, o me fallaban los brazos
mientras me apoyaba ...<br />
<br />
Tenía unos mareos diarios y casi continuados durante todo el día que no
me dejaban vivir, salivaba tanto que parecía que me manara un grifo de
agua abierta al máximo por la boca ... unos picores en todo
el cuerpo inaguantables, no podía aguantar ningún movimiento ni ninguna
vibración, tenía mucha intolerancia a los ruidos y la electro
hipersensibilidad disparada también. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No podía hacer nada, ni para mi pareja, ni para mí, ni por los animales, ni para la casa, nada de nada .. de
haber estado más de 5 años entre la cama y el sofá, intentando hacer
vida normal sin conseguirlo, acabé postrada en cama durante más de un
año, sin salir de la misma habitación sólo que para ir al baño, o al
médico (y con mucho esfuerzo a un par de concentraciones en girona). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Bueno, esto es un resumen muy resumen de mi estado antes de visitarme con la doctora. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En la primera visita, que fue de mas de 3 horas, se me pidieron una
serie de analíticas donde se podía ver un descenso de 6 de los 10
aminoácidos esenciales, leucocitos altos, glutámico bajo, cortisol bajo,
doy positivo en Varicela Zoster, EBV y Virus Respiratorio Sinicitial, y
todo de cosas más que como no las entiendo prefiero no escribirlas ... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Como tratamiento se me instauró apoyo nutricional y tratamiento
funcional del tubo digestivo, así como moduladores de la inmunidad según mi
tolerancia y de manera progresiva. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Las cosas que tomo son , probióticos, enzimas, vitaminas, aminoácidos,
medicamentos homeopáticos y cosas así, aparte de llevar una dieta
orgánica, de variar la comida, comer 5 piezas de fruta y verdura al día
de diferentes colores, etc .. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El progreso está siendo muy pero que muy lento, eso si, hacia adelante. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El primer cambio que noté fue una mejor absorción de los alimentos y
mucha más buena digestión y una reducción muy importante de los
problemas gastrointestinales. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
También reduje los mareos y las salivación excesivas, pero esto se debe a
reducir las exposiciones electromagnéticas más que por el tratamiento
en sí. Más abajo explicaré unos pequeños cambios que a mí me fueron muy pero que muy bien. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He ido subiendo de peso, me he estancado en 50 kilos hace unos meses,
pero espero terminar subiendo un poco más, y por lo menos no son los
horrorosos 47 ni los terroríficos 46 a los que he llegado alguna vez y
con los que empecé ... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En invierno más o menos ya no necesitaba llevar el bastón para aguantar
el equilibrio, aunque a veces necesitaba apoyarme de mi pareja por
inseguridad, o por flojera, pero el cambio ya era considerable. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A finales de primavera, coincidiendo que habíamos cambiado de casa y ya
no vivíamos en la ciudad si no en un pueblo, hice una mejora
considerable, podía cocinar de vez en cuando, podía encargarme de hacer
algo en casa, como hacer pequeñas lavadoras y tenderlas, ordenar un
poco y cosas así .. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fueron pasando los días y llegó el verano, y cada vez estaba mejor,
tenía más energía, me veía capaz de hacer más cosas, muchos días hacía
la comida y la cena yo (siempre cosas de no demasiado esfuerzo físico y
ayudada por mi pareja en las cosas que yo no puedo hacer). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Nos compramos unas raquetas y una red de badminton muy sencillitas, y podía jugar un poco y todo! pocos
minutos cada vez y muy espaciado en el tiempo, un rato durante 10-15
minutos cada 15 días o menos, sin embargo, os dáis cuenta de qué
cambio???! de tener que llevar bastón para aguantarme en pie, a poder jugar durante unos 10 minutos! </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un día hice media vuelta en bici en el jardín! mi compañero
me estuvo sujetando por sillín casi todo el rato, menos las tres o dos
últimas pedaladas ... no os podéis imaginar qué sensación de libertad que sentí! hacía tanto tiempo que no me sentía así ... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Y así he ido haciendo este verano ... hasta que este agosto, por un daño muy bestia en la muñeca, me he visto obligada a ir al médico, pero ¿cuál ha sido el problema? pues,
en primer lugar que uno de mis perros me cogió el respirador e hizo
confeti con él, así que tuve que ponerme las máscaras que me pongo en entornos poco
contaminados o para estar fuera en el jardín, aún y combinando 3 o incluso 4
de estas, no tuve suficiente ... primero fui de urgencias al hospital, y me dijeron que me tenía que hacer mirar la muñeca por si tenía Sd. de túnel carpiano. Me perjudicaron los tóxicos con los que entré en contacto, pero todavía fue soportable. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Como el daño cada vez era peor, hice caso al médico del hospital y pedí
hora al médico de mi CAP, fui , y habían tal cantidad de tóxicos, que ni
con 3 máscaras podía estarme dentro, tuve que esperarme afuera en la
calle, tuve que esquivar a toda la gente que pasaba fumando, que ni con 3
máscaras y 4 metros de distancia evitaban que m'intoxicase el humo del
tabaco, tuve que esquivar el humo de motos y coches que pasaban por
aquella calle, tenía que esquivar a las personas extremadamente
perfumadas, ya que por muchas máscaras combinadas que llevara, no me
protegían lo suficiente, fregaron la acera mientras yo estaba fuera ... un clavario ... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En el CAP, aunque estaban avisados de mi enfermedad y de que no podía
entrar hasta que en consulta de la doctora estuviera vacía porque no
podía esperarme dentro, me hicieron entrar y subir diciendo que la
doctora ya estaba esperándome, y no era verdad! y aún estaba el anterior visita! </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Total que esta visita al CAP a principios de agosto ha hecho que haya
retrocedido unos cuantos pasos y en estos momentos no me encuentro como a
principios de verano ... de hecho, todavía me estoy recuperando, aunque justo ahora estoy levantando la cabeza ya ... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pero a pesar de que he hecho un paso adelante y 4 atrás, ahora ya sé que
puedo mejorar, también sé que nunca estaré perfecta, que eso lo llevaré
conmigo toda la vida, pero después de haberme visto como me he visto,
que yo no le veía luz al futuro, que cada vez lo veía todo más negro y
que cada vez caía más en picado, ahora sé que la mejora (no cura), sí
es posible, y ya hace unos meses que al final de mi túnel del futuro
veo una lucecita que me parpadea y me llama con fuerza. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Y quiero compartir con vosotros que me vi tan bien a principios de
verano, incluso a nivel cognitivo, que me animé, y animada por mi
compañero, he empezado la aventura de ponerme a estudiar a distancia, y
estoy muy contenta porque de momento me va bastante bien, estoy
estudiando Homeopatía, y me podéis felicitar, porque el primer examen
saqué un 10! (A ver como van los próximos ahora que me estoy haciendo la "chula" jajajaja; p) </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sé que todo esto no lo habría podido conseguir si la familia de mi
compañero no me estuviera ayudando, son sus tíos los que se encargan de
todas mis gastos médicos, y quiero gritar bien alto: ¡GRACIAS! </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Espero y deseo cada día que todos estos tratamientos estén al alcance de
todos, porque cambiaría la realidad de tanta gente que lo pasa tan pero
tan mal, que es injusto que no lo esté todavía ... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cuando mejoras (aunque sea un poquito pequeño) así, en estas
condiciones, la recompensa tiene un sabor entre dulce y amargo, dulce
por todo lo que conlleva para uno mismo, amargo por tanta gente que uno
sabe que no puede permitirse estos tratamientos y que tanto los
necesitan ... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Espero que mis vivencias sirvan para ayudar, aunque sea sólo un poquito de nada ...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #e69138;"><u><b>PEQUEÑOS CONSEJOS PARA REDUCIR LA RADIACIÓN ELECTROMAGNÉTICA EN CASA:</b></u></span><br />
<br />
- Separar la cama un mínimo de 1 metro de cada pared, o sea, poner la
cama en medio de la habitación, si no tenemos suficiente espacio,
priorizaremos y separaremos 1 metro el cabezal de la cama. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Quitar todos los wifi, wireless y bluetooth que tengamos, esto quiere
decir, configurar el router de casa para que no emita señales wifi
(apretar 3-4 segundos el reset en los routers de Telefónica). Apagar
el wifi que viene encendido por defecto del ordenador que tengamos, si
tiene wifi claro y conectarnos a internet por cable como hacíamos antes. Cambiar el ratón y el teclado inalámbrico por unos con cable. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Si trabajamos con un portátil, es importante utilizarlo cuando no está
conectado a la fuente de alimentación, ya que si lo hacemos mientras
está conectado absorbemos muchísima radiación electromagnética. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- No tener la torre del ordenador en la misma habitación donde estás tú
normalmente, para ir bien tiene que estar a más de 3 metros de donde
estás tú, lo mejor es ponerla en otra habitación, hay cables para alargar
y poder conectar tanto el monitor, como los altavoces, como el teclado y
el ratón en la torre del ordenador sin ningún problema. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Blindar los cables de alimentación que van de los aparatos a la corriente con papel de aluminio y conectarse a tierra. En los
cables más pequeños que no van conectados a los enchufes no es necesario, por ejemplo, el cable del ratón en el ordenador no hace
falta blindarlo, el que va del ordenador al enchufe sí. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Si tenemos teléfono inalámbrico, ya lo podemos tirar y poner uno de
los de toda la vida, cuanto más viejo y menos eléctrico mejor. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- No utilizar el móvil si no es estrictamente necesario. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Tenemos que ser coherentes y no abusar de estar delante del ordenador,
eso a muchos de nosotros nos cuesta, ya que es nuestra única ventana al
mundo y por muy mal que nos encontramos, abusamos y no paramos a
tiempo. <span class="">Tenemos que aprender a racionar y notaremos el cambio, os lo digo por experiencia. </span><span class=""> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class=""><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="">- Y si vivís en una casa con jardín, o os podéis escapar a la playa, o
tenéis alguna zona verde cerca de casa y podéis ir un momento , sacaros los zapatos y pasead con los pies descalzos y
descargaréis toda la electropolución que hayáis acumulado en el cuerpo. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class=""><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="">
Estas cosas tan sencillas redujeron un 80% los mareos tan bestias que
tenía y aquel manar de saliva tan exagerado, animo a todos los
que sois sensibles a los químicos (enfermos de SQM, de FM, de EM) que
intentéis hacer estas 4 cosas tan sencillas, si aún no lo havéis hecho, y me
juego el cuello que notaréis mejoras seguro . </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class=""><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="">
Un fuerte abrazo bloggers!</span></div>Gèniahttp://www.blogger.com/profile/10016941522809930694noreply@blogger.com