dijous, 11 de juliol de 2013

Incondicional





Ens vam conèixer sense voler, per casualitat, 
vas aparèixer a la meva vida un dia sense nom
i ja no en vas marxar mai més…
Han passat 5 anys, 
de rialles, d'entrebancs, de penes, 
d'alegries, de canvis, de dificultats,
i allò que en un principi gairebé ni teníem, 
ara és tan gros que no ho podem obviar.
Vam començar sense saber a on anàvem
sense saber si anàvem enlloc
sense saber si arribaríem junts al nostre destí ignot.
I sense baixar del nostre vaixell de closca de nou
hem fet camí sense mirar enrere,
i ara anem en un bergantí vent en popa i a tota vela.
En 5 anys de relació i 4 sabent-me malalta,
molta gent ha vingut i molta gent ha marxat,
només tu t'has quedat al meu cantó de forma incondicional
sense posar cap condició 
i acceptant totes les imposades per la malaltia.
T'estimo, t'adoro, ets la meva vida, 
amb qui penso en tot el dia,
amb qui somio quan els somnis em banyen els ulls.
Per molts anys amor!! 
avui som una mica més grans!!


                                                                        3-5-2013



Avui, 11 de juliol, fa 5 anys que vam començar la nostra aventura, aquest és el meu regal d'aniversari per la persona més important de la meva vida. T'estimo pistatxo!!!!

També penjo el regal que et vaig fer l'any passat, perquè, encara, no puc viure sense tuuuuuuu!!!!


video


Gràcies per aquests 5 anys tan intensos!! Em fas sentir viva cada dia!! T'estimo!!

dimarts, 9 de juliol de 2013

Quan l'instint maternal és el més fort... ♡



Molts cops hem sentit notícies sobre mares lactants de diferents espècies animals alletant cries orfes d'espècies totalment diferent a elles... Truges alletant tigres, gats alletant opòssums i esquirols, capibares criant cadells de gos, una cria de hipopòtam que ha adoptat un mascle de tortuga gegant com a mare, gossos que crien pollets, i fins i tot gallines ponedores covant gatets o conillets... 

El que no m'hagués imaginat mai és que viuria una experiència així a casa meva, tot i que hi ha algunes diferències...

L'any passat vam adoptar un gatet negre, li diem Melindro perquè és d'allò més dolç, el gatet deuria tenir 3 mesets si fa no fa, es va fer de seguida amb tothom de casa, sobretot amb la meva gossa petita, la Turbina. 

Un dia vaig sentir un soroll molt particular, bastant inconfosible, i vaig pensar "no pot ser!", em giro, i veig al gatet mamant com un boig amorrat a una meta de la Turbina. Tan bon punt com me n'adonava, vaig intentar que deixés de fer-ho, però quan vaig veure que ella mateixa anava a buscar al seu gatet, ho vaig deixar per impossible i els vaig deixar fer, "Total", vaig pensar, "es cansarà ràpid perquè la Turbina poc que té llet" ... 

Jo, innocent i ignorant de mi, pensava que a una femella que MAI havia estat prenyada ni havia criat mai no li podia sortir llet... i quan vaig veure que les metetes de la Turbina havien crescut i que fins i tot algun cop li havia sortit alguna goteta de llet, primer de tot vaig al·lucinar, en segon lloc em vaig meravellar, i finalment vaig aprendre que hi ha algo més fort que el ser mare en si, i és l'instint maternal, que tant és si el fill surt de les teves entranyes, hi ha un lligam més fort que tot això... 

Ara el Melindro si no té l'any deu estar ben a puntet, i a l'abril vam adoptar una altra gateta, una siameseta de pel llarg preciosa que es diu Muad'Dib... i bé... altre cop, ja no és ben bé la meva gateta... ja que la Turbina ha tornat a deixar anar el seu instint maternal, i d'una gateta que ja estava destetada, me l'ha tornat a adoptar i li dona de mamar com al Melindro, i li han tornat a créixer les metetes, clar...

Però no us penseu que perquè no li doni de mamar a en Melindro ja no el cuida al seu gatet eh!, no no, i tant que el cuida... Quan li posem el plat del sopar amb el pinso, ella, la Turbina, agafa un parell de granets de pinso, puja al meu llit, va on es el Melindro i li deixa els dos granets de pinso allà perquè se'ls mengi, fins i tot li acosta amb el morro una mica...

L'any passat li va portar un ocellet que va caçar al jardí... national geographic que lo flipas colega...

Això de donar coses també li ho fa a la Muad'Dib, cada llaminadura per gos, o trosset de pa, o lo que sigui que li donem a la Turbina, ella va directa a donar-li a la Muad'Dib, que com que no és un gos no s'ho menja i comença a jugar com una boja.

I com és evident, protegeix a la seva gateta de tots els altres gossos de casa, que no fan més que empipar-la amb els petons que li fan, però si entra un dels altres gossos a l'habitació, la Turbina es posa a la defensiva, es posa davant de la seva gateta, la tapa amb el seu cos, i comença a roncar i a ensenyar les dents,  i es molt probable que mossegui fins i tot a qui vingui a, segons ella, emprenyar... no fa mai mal perquè els altres 4 gossos de casa son mastodontes en comparació i no li foten ni cas, clar.

Així que tinc una gateta de si fa no fa gairebé mig any d'edat, que encara mama de sa mare adoptiva, un gos que no ha parit mai. Fa uns dies intentava altra cop destetar-la, però com que fan lo que volen quan estic dormint, lo que aconsegueixo de dia, m'ho desfan de nit... així que definitivament, desisteixo, que facin tu, la Turbina és feliç amb la seva gateta, i la Muad'Dib és feliç amb la panxa plenota, i jo sóc feliç de veure-les felices a elles :).

I bé, després d'aquesta petita història, us deixo amb una foto de la Mama Turbi i el seu gatet, un vídeo de la Mama Turbi i la seva gateta, una foto molt recent de la Muad'Dib i la Turbina, i per si de cas i ha algun incrèdul, una foto on es veuen unes gotetes de llet sortint de la mamelleta butideta de la Turbina, espero que el disfruteu  :)



video




És tan i tan fàcil estimar aquests animals... ♡

Aquí us deixo uns enllaços amb històries d'adopcions animals peculiars:




La gossa que ha adoptat la Cora, una petita tigretona (atenció com abraça la Cora al seu germà de llet)





De vegades no és sols l'instint maternal el que té força, l'instint filial no és queda pas curt...