Sempre amb tu al teu costat ♡

Hi ha qui creu que els gossos només poden ser feliços si hom te un jardí a casa. És una creença estesa arreu. Quantes vegades veiem anuncis de protectores que busquen noves famílies per a gossos que son abandonats perquè hi ha un canvi de casa? És una cosa habitual, per desgràcia.

I perquè parlo d'això? Bé, com molts dels que em seguiu sabeu, tinc 5 gossos, 4 d'ells de mida mitjana i gran, i un de petitonet. Actualment visc en una casa amb jardí, és un jardí gran on els gossos poden córrer tot el dia.

Ara, a l'estiu, i aprofitant que per fi tenim tots els gats capats, tenim totes les finestres obertes i la porta també, degut a això, tant els gossos com els gats poden entrar i sortir quan i com volen. I què fan els gossos? Es passen gairebé tot el dia dins de casa amb nosaltres!! la porta és oberta, poden campar per tot arreu, tenen moltes zones d'ombra a fora on hi corre molta briseta i s'hi esta molt bé, amb això vull dir que no es queden dins de casa per la calor que fa a fora, de fet, fa més calor dins que fora la majoria de dies...

I fa molta gràcia com els veus a tots fent el manta al terra del menjador, i quan t'aixeques per sortir a fora, s'alcen tots de cop, contents, saltant, remenant la cua, perquè anem a fora, jajaja!! quan poden sortir sempre que volen!! 

I això que a dins hi som el nen i jo, i ara que és un petit tanquet que gateja per tot arreu com un petit fitipaldi, els gossos estan tot el dia fugint d'ell, això si, es queden a dins de casa al nostre costat.

Moralina, tant és l'espai que tinguis, si molt o poc, tant és si tens un jardí de 15 hectàrees, com un petit balcó, o un cel obert de 1 metre quadrat, tot això tant és, perquè el que ells volen és estar al teu costat sempre, ja sigui a fora, a dins, en un espai gran com en un de reduït. 

Si tens gos i per la circumstància que sigui has de canviar de domicili a un de més petit, no te'n desfacis, ell serà feliç al teu costat sigui on sigui que aneu.

Un any de vida

Avui fa un any.

Avui fa un any que vas néixer. 

Que et van posar damunt meu 

acabat de sortir del teu cau calent i humit, 

plorant amb totes les teves forces.

Avui fa un any 

que et vaig agafar per primer cop 

després de 9 mesos d'impacient espera, 

que vaig plorar d'emoció 

en sentir la teva pell contra la meva 

i en sentir el teu plor per primer cop.

Avui fa un any que el meu amor per tu 

va començar a créixer de forma descontrolada.

Avui fa un any 

que vas arribar a les nostres vides 

i que ens vas fer tan feliços 

que no ho podem descriure.

Avui fa un any, 

i mentre et miro mentre dorms al meu costat 

se'm  neguen els ulls, 

perquè ets lo més bonic i dolç 

que he pogut fer a la meva vida, 

el millor regal que tindré cada dia.

T'estimo tant txipironet meu, 

tu i el teu pare, sou la meva vida.

                                                                                                                         18-06-2015

Tengo una vaca lechera, no es una vaca cualquiera....

Ja m'agradaria a mi fer llet merengada!! ;)

Una cosa que em preocupava abans de quedar-me embarassada era si podria o no alletar al meu fill, no em refereixo a si tindria llet, això no ho dubtava, sinó si  la meva càrrega tòxica hauria minvat lo suficient i si tenia o no metalls pesats acumulats, perquè una de les coses que volia evitar era la de transmetre la meva càrrega tòxica al meu fill, doncs, tot i que em miro les coses positivament, sempre queda en algun racó de dins meu la por a que el meu fill acabi desenvolupant les mateixes malalties que jo.

Quan la meva doctora em va dir que no tenia metalls pesats i que, degut a com m'havia baixat la càrrega tòxica, li podia donar de mamar al meu fill tant com volguéssim tots dos, l'alegria que vaig tenir no es pot mesurar.

I així ho estic fent, a dia d'avui, que el meu nen és a punt de fer el seu primer any, gaudim d'una lactància materna fantàstica, mai hem tingut problemes, ell va saber mamar des del primer moment, encara no feia una hora que havia nascut, érem al paritori ell damunt meu pell a pell, quan una comadrona ens va ajudar a fer el primer alletament, cap dels dos vam tenir cap problema, va ser algo tan bonic!!

Jo al principi, els 3-4 primers mesos, tenia els pits tan plens i tan super durs, que no podia dormir boca avall, tenia alguna ingurgitació de tant en tant, perquè el meu petit, tot i ser un bon tragoncete, de vegades no podia amb tot, però era algo totalment suportable i ho arreglàvem sense problema. També he hagut de dur discs de lactància fins fa poc, perquè m'han vessat molt els pits, tenia i tinc molta llet es veu (només cal veure el meu gordito lo mulsodet que està).

El menut ja menja sòlids des dels 7 mesos, molt poca cosa, perquè a part de que mai ha menjat papilles (ja en parlaré en una altra entrada), el seu aliment principal és la meva llet.

Des de molt petit, quan algú veia el meu nen em deia "i només menja la teva llet??", degut a que el veien ben gordet i grandot, jo, evidentment, contestava que sí, i quan els deia que a més a més, només menja d'un pit a cada toma, es quedaven de pedra. Però tot això es culpa de molts mites i desinformació que hi ha en el món, el meu nen ha menjat i menja a demanda, a demanda real, quan ell vol, menja, i ho fa tota l'estona que vulgui, ja siguin 2 minuts, com 1 hora. Ara que és més gran ell mateix ha reduït tomes i ja no en fa tantes, però de més petit n'ha arribat a fer mes de 20 al dia, els pediatres et diuen que com a mínim en facin 8 o 12, però per la meva experiència, quan pots permetre't estar les 24 hores del dia amb el teu fill i donar-li el pit a demanda, les tomes naturals que fa un nen son moltes més.

Ara el meu cigronet és tot un expert de la teta, hauríeu de veure com l'agafa (ara pot, ja no són tan dures com ho eren al principi, ara son tovetes i maleables), se la posa a la boca ell mateix amb una traça que em fa partir de riure, quan veu les seves tetes, se li dibuixa un somriure molt característic a la cara i li brillen els ulls.

He de donar les gràcies a les meves comadrones, doncs em van donar una informació molt complerta sobre la lactància i mai he dubtat de la meva capacitat per donar de mamar, ni en la capacitat del meu fill per saber com fer-ho.

Ara, seguirem gaudint de la lactància fins que vulguem, segurament fins que vulgui el meu petit.

No dubteu mai de la vostra capacitat per alletar el vostre fill, totes les dones podem fer-ho, fins i tot hi ha casos de dones que han adoptat nadons i els han alletat amb la seva llet.

Una abraçada de llet!

Els nens i els animals

A casa a part d'haver-hi 3 animals humans, també hi ha 5 animals gossos i 5 animals gats, i bé, quan estàs a punt de tenir un fill i vius en manada, molta gent s'escandalitza i apareixen els comentaris i consells pesats de turno.

Normalment això sol venir de persones que mai han tingut animals a casa, que dintre de lo que cap, encara ho puc arribar a entendre, però també m'he trobat amb gent que sí que n'ha tingut i s'han passat al "lado oscuro de la fuerza"...

Et pregunten, per exemple, si els gossos no es posaran gelosos, bé, en el cas de només tenir un gos, i de no tractar l'arribada del nadó amb normalitat, renyar al gos si se li acosta, no fer cas al gos de cop, deixar-lo de tractar com sempre i coses així, podria ser que es poses gelós, si es fa tot amb normalitat i es segueix donant al gos el mateix carinyo de sempre i no se'l renya si te curiositat pel nen, dubto que se n'hi posi.

Però a casa els nostres animals ja estan acostumats a compartir el carinyo i la nostra atenció, i si a això li sumem que no hem canviat la manera de tractar-los, com per exemple traient-los de casa i que a partir d'ara dormin al jardí, pobrets, per ells això seria un càstig! I a més mai els renyem si s'acosten a olorar el petit o a fer-li 4 petons, els nostres animalons han encaixat la mar de bé  l'arribada del nou membre de la família.

I és que en el nostre cas la nostra manada felina i canina és d'allò més equilibrada, tant els uns com els altres s'estimen i viuen perfectement junts. Dormen junts, juguen, en fi, no tenim mai cap problema.

Quan vaig arribar a casa amb el meu fill, els gossos no li van fer ni cas, se'l van mirar una mica, el van ensumar una altra mica, i van deixar molt d'espai, sabien que era un ésser petit i fràgil, que jo també m'havia d'adaptar, i van ser molt considerats i respectuosos, tot just van començar a acostar-s'hi quan el menut ja va ser més interactiu i més grandet, que ell ja se'ls mirava i els seguia amb la mirada, s'hi acostaven a petonejar-lo menys tímidament.

Ara, que al nen li falta un més per fer l'any, el venen a saludar sempre que el veuen, no es queden gaire estona al seu costat, perquè com tot nen petit és una mica brutot i els hi estira els pels tot emocionat, encara no acaba d'entendre que els hi fa mal, això si, quan el nen menja alguna cosa, com per exemple galetes, sempre les comparteix amb els peluts, una galeta per ell, i una galeta pels gossos, no els té cap por, i ells li agafen la galeta de la mà amb molt de compte.

M'agrada veure com interactuen, i m'agrada veure que quan el nen sigui més gran seran grans amics. 

Els meus 5 gats i els meus 5 gossos, no m'han fet mai nosa al tenir el nen, ni en néixer, ni ara que va creixent, ben al contrari, em fa feliç la manada que tinc, tant la humana com la felina i la canina. :)