dijous, 11 de setembre de 2014

Perquè tanta negativitat?




Una cosa que patim tots els que som pares primerencs son els "ja veuràs quan...". Malauradament després del "quan" mai segueix una frase positiva, i és una cosa que no puc entendre.

Perquè en comptes de parlar de lo bonic de tenir un fill, a un pare primerenc se li ha de parlar de tot lo "terrorífic"? I dic terrorífic entre cometes, perquè el que per uns és algo horrorós, per d'altres potser és una benedicció, o si més no, no ser algo tan tan terrorífic...

Quan un és pare per primer cop amb 30 i tants anys (any més any menys) sol ser una cosa meditada, imagino que no en tots els casos, però crec que sí en la majoria. T'ho planteges, analitzes pros i contres, i fas el pas. 

En el nostre cas va ser una cosa meditada, molt i molt meditada, i també molt desitjada, volguda i buscada. I quan desitges tant una cosa ni vols ni necessites sentir res negatiu al respecte.

Com per exemple el repetidissim: "ja veuràs quan no puguis dormir bé per les nits!!" i qui diu que abans de ser mare dormia bé per les nits? 

Si poso en una balança la meravella de ser mare contra el dormir bé, què penseu que guanyara? Dubto que ningú decideixi ser o no ser pare sospesant si dormirà o no dormirà bé, per parlar amb un exemple.

Jo he de dir que sóc molt meva, tinc les idees claríssimes i no m'agrada que em donin consells si no és que jo els demano, això no em ve ara de nou, és una part intrínseca del meu caràcter.

El meu fill és algo tan desitjat, tan volgut, que per més que hi puguin haver coses que no m'agradin, moments en els que els 3 ho passem malament, mai pesarà més que l'alegria que em dona veure'l somriure cada cop que em mira.

Sóc mare amb totes les conseqüències, molt convençuda de ser-ho, feliç de ser-ho, és la millor cosa que he fet mai, i per això no puc entendre el perquè de tants comentaris negatius.

No he sentit mai un "ja veuràs quan et somrigui per primer cop" o "ja veuràs quan comenci a xerrotejar" o "ja veuràs quan comenci a jugar" ... no se perquè per cada comentari positiu (algun hi ha hagut, poquets com animals en perill d'extinció però), me n'han fet 20 de negatius.

Quan un decideix ser pare dona per fet que no tot seran flors i violes, però això li és igual, perquè ser pare ho compensa tot.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada