dilluns, 26 d’abril de 2010

NIT




[Nit és una poesia que vaig escriure el 8/4/98, de fet és una ampliació d'una poesia amb el mateix títol que vaig escriure uns mesos enrera]

Ajegut en la tranquil·litat planera,
estora d'herba humida i de flors somiadores.
Observes, minúscul, la gran immensitat que t'envolta.
Estels brillants sobre el negre cel,
la lluna plena dansant amb la melodia de la nit.
Melodia de silenci, feta per silenci.
Cartes escrites amb tinta de somnis,
damunt de fulles d'arbres invisibles.
Sons d'aus imaginades canten a la nit,
mentre petits éssers incògnits ballen a la llum de la lluna.
Flors que obren el seu cor a un nou bon dia,
quan el sol deixa anar guspires d'alegria.
Tota ombra de nit s'amaga.
Fades i follets, criatures desitjoses de misteri, esperen
que la lluna, màgica deessa imaginària,
regni altre cop damunt d'ells,
escoltant, atents, els dotze sons del campanar,
que deixen a les seves mans el poder de seducció de la nit.
Del misteri, de la màgia, de la fantasia,
de la por, del terror, de l'angoixa.
De petits cavalls alats i deliciosos
o de gàrgoles diabòliques.
Tu somies i jo somio,
però els veritables amos del nostre son,
no som ni tu ni jo,
son els senyors de la nit,
criatures imaginades, reals només sota el clar de lluna,
mentre els estels besen la foscor amb la seva llum.


Safe Creative #1004286135516

2 comentaris:

  1. M'agrada que t'agradi Maria!!

    Tinc el blog una mica abandonadet, a veure si l'omplo una miqueta més... ;))

    Un petonas!!!

    ResponElimina