dilluns, 11 d’octubre de 2010

DEDUCCIÓ


[Escrita el 16/10/1997, és curiós com, fins i tot ara, reflecteix el que alguns vianants de la meva vida em fan sentir des de que li puc posar un nom a tot allò que em passa.]

Foscor, foscor i més foscor.
Cap raig de llum il·lumina la teva visió.
Sents sons, campanes,
sons celestials arriben cap a tu,
esperança en forma de progrés.
Es trenca; l'esperança? 
no, l'alegria, el somriure,
aigua amb partícules de sal corre,
corre veloç tallant el somriure roig.
Paraules negres i veritats tallants,
no penses, tanques els ulls, t'encegues,
parles a la veritat, no t'escolten.
Crida, il·lumina els vianants de la teva vida.
M'escolteu? què feu?
Gràcies! em gireu la cara, amb ulls foscs,
ulls tancats per la ignorància?
no ho saps, dedueixes.
Penses en l'egoisme deslligat, 
i et retorces al llit de dolor,
dolor que provoca tenir el cor esmicolat,
per la puta deducció.




Safe Creative #1010117547168

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada