dissabte, 23 d’abril de 2011

CARTA ALS VEÏNS



Fa dues setmanes que el meu company i jo ens hem canviat de casa, després de uns quants mesos adequant la casa nova per a les meves necessitats, netejant per treure totes les olors tòxiques residuals, envernissant i pintant amb productes ecològics sense COV (compostos orgànics volàtils), canviant totes les coses velles (roba, mobles, estris de cuina, etc.) que em perjudicaven per noves que no ho fessin, blindant la instal·lació elèctrica (la part que s'ha fet nova), posant els filtres necessaris a aixetes i electrodomèstics, per poder beure aigua tranquil·la sense que em senti malament, per poder rentar la roba i dutxar-nos sense clor, ventilant els electrodomèstics nous amb les portes obertes al sol per treure al màxim els COV que poguessin tenir, després de uns 4 o 5 interminables mesos de feina, finalment... ja som aquí!, com diria en Tarradellas.

Per les meves malalties i els problemes que comporta no tenir una bona comunicació amb els veïns, vam decidir que un cop vinguéssim a viure aquí, en Joan, la meva meitat, faria una visita informativa i de presentació als veïns que tenim més a prop, com que jo també em volia presentar i ara com ara, tot i estar millor, no estic com per anar amunt i avall fent visites, doncs he fet una carta de presentació que hem imprès juntament amb l'article de la nostra companya Eva Caballé "¿Qué es la SENSIBILIDAD QUÏMICA MÚLTIPLE?" i el meu company n'ha repartit una copia a cada veí que ha anat a veure a l'hora de presentar-se.

Aquí us copio la carta que he escrit pels meus veïns nous, que per cert, en Joan encara no els ha visitat tots, però de moment ens hem trobat amb unes persones encantadores, molt agradables i comprensives.

"Hola, em dic Eugènia, Gènia pels amics, tinc 32 anys i recentment he vingut a viure al carrer XXXXXXXXXXXXXXXXX, amb la meva parella, en Joan, el qual ja debeu coneixer de venir a estiuejar aquí de ben petit amb la seva família.

Us escric per presentar-me, per explicar-vos que pateixo d'una malaltia ambiental anomenada Sensibilitat Química i Ambiental Múltiple (SQM), entre d'altres mandangues, com dic jo.

Es una malatia crònica, no té cura, lo més semblant a una cura que té és la no exposició a les coses que l'aguditzen. Es una malatia que va molt lligada a la Fibromiàlgia i a la Encefalomielitis Miàlgica/Síndrome de Fatiga Crónica (malalties que tambe pateixo).
Aquesta malaltia em comporta una sèrie de símptomes (nausees, marejos, fatiga, debilitat muscular, problemes respiratoris, problemes dermatològics, problemes gastrics, i un llarg etc) provocats per tot un reguitzell de substàncies com poden ser els suavitzants de la roba i dels cabells, els sabons de la roba i del cos, detergents, llexiu, amoniac, el fum del tabac, el fum de fusta cremada (xemeneies, barbacoes), el clor de l'aigua, fumigacions, controls de plagues no ecologics, el fum dels cotxes, pintures, vernissos, cosmètics de tot tipus (sabons, cremes, maquillatges, tints, dentrífics, colònies, perfums i un llarg etc), les emanacions de les substàncies plàstiques, els additius, conservants i colorants sintètics que duen els menjars convencionals, etc etc etc.
També em provoquen aquests símptomes coses de tipus ambiental, com per exemple les radiacions del telefons movils, o de les línies d'alta tensió, soc electrosensible tambe, els sorolls massa forts, les vibracions, la calor, el fred, la humitat, la llum massa forta.
Per poder viure amb una mínima qualitat de vida he hagut de fer molts canvis i m'he hagut de readaptar, he hagut de donar tota la meva roba i la de casa i substituir-la per roba de materials organics i ecologics, asegurant-me així que no duen cap tipus de pesticida ni tint químic que em pugui fer mal. Hem hagut d'adaptar la casa perque jo hi pugui viure, pintant amb pintures i vernissos ecologics que no despren COV (compostos organics volàtils), hem hagut de posar filtres de carbo activat a les aixetes per poder beure, rentar i cuinar, com tambe hem hagut de posar decloradors a la dutxa i rentadora per evitar el clor, que es tant dolent per a mi (i per tots). Blindant la instal·lació elèctrica, posant mobles de fusta ecologica sense tractar, ventilant els electrodomèstics al sol amb les portes obertes perque marxessin els COV (compostos organics volàtils). I he de menjar alimentació ecològica.
Visc amb un purificador d'aire amb filtres de carbo activat que funciona les 24 hores del dia.
Per sortir al carrer, a la ciutat sobretot, he de dur un respirador de mitja mascara amb un filtre de carbo activat intercanviable, i sí, semblo sortida de una pel·lícula apocalíptica, i dec fer una mica de por, però es lo unic que em permet respirar sense ofegar-me quan vaig al metge o a fer qualsevol gestio que necessiti la meva presència. En ambients menys contaminats duc una mascareta mes senzilla amb un filtre de carbó activat també.
Nosaltres, els malalts de Sensibilitat Química i Ambiental Múltiple i els nostres familiars, per poder dur un bon control ambiental i per poder-nos protegir com cal i així evitar lo màxim que poguem les crisis en les que ens veiem quan ens intoxiquem o hi ha alguna cosa a l'ambient que ens faci mal, necessitem l'ajuda i la solodaritat dels nostres veïns.

Com ens podeu ajudar al meu company i a mi?

  • Si ens expliqueu les hores o dies en els que acostumeu a penjar la bugada a fora, jo podre evitar sortir sense mascara per què estaré avisada.
  • Si heu de fer una barbacoa, només caldria que ens avisessiu de quan la voleu fer i així ja estarem preparats i tindrem les finestres i tot ben tancat perque no entri gens de fum.
  • Si voleu fumigar el jardí, també ens agradaria que ens avisessiu, per fer lo mateix, tancar-ho tot perque no entri cap tòxic a casa.
  • Si heu de pintar també necessitariem que ens avisessiu per poder protegir-me.
  • Si necessiteu fer alguna obra que comporti molt soroll i vibracions, també seria un detall que ens aviseu amb una mica de temps, així tindrem temps de insonoritzar d'alguna manera una habitacio per poder-m'hi estar jo.

Si necessiteu fumigar, o pintar o el que sigui, nosaltres estarem encantats de proporcionar-vos tota la informació necessària perquè ho pogueu fer de manera ecològica i no toxica, ja que també serà molt beneficios per vosaltres i pel vostre entorn, i si es busquen bé, no tenen perque ser solucions de preus desorbitats.
De la mateixa manera que, si esteu interessats en conèixer i saber més coses de com tenir una llar i una vida més saludable i sobretot, lliure de tòxics, no dubteu a venir-nos a veure, estarem encantats de compartir amb vosaltres tot lo que hem après, com diuen, "a marchas forzadas".
Bé, em començo a despedir, espero coneixer-vos en persona ben aviat, de moment la meva salut no m'ho acava de permetre, si em voleu conéixer a mi i a les meves afeccions us convido a visitar la meva web: www.lallantiadelagenia.info
i el meu blog personal:
També us adjunto un document explicatiu de què és l'SQM escrit per una companya afectada, l'Eva Caballé, afectada greu de SQM i una experta en la matèria.
Si voleu coneixer més sobre l'Eva i les nostres afeccions no dubteu de visitar el seu blog http://nofun-eva.blogspot.com/, aquest blog es una eina indispensable per a malalts ambientals i per tothom que vulgui dur una vida mes saludable lliure de tòxics.
Una abraçada ben gran i disculpeu les faltes que pugueu llegir, el meu cap i els meus dits fan lo que volen sense demanar-me permis ;).

Att. Gènia. "

Bé, doncs aquesta ha estat la meva carta de presentació, la comparteixo perquè si algú es troba en la mateixa situació que jo, sempre pot ser de utilitat donar una idea ;).

Una abraçada ben gran bloguer@s!!

2 comentaris:

  1. Gènia, heu tingut una idea excel.lent, ja que molta gent si desconeix no pensa que pot afectar a altres. Espero que us vagi molt bé, i que el veïnat us ajudi, ja que ho necessiteu.

    Molts ànims.

    ResponElimina
  2. Hola Eiswomann! Gracies!! Disculpa no haber-te contestat abans, m'he despistat jejeje ;)

    Jo crec que quanta mes divulgació es faci millor, no només per nosaltres, si no per tothom en general, ja que, sense voler, som com una guia didàctica amb tot lo que aprenem a marxes forçades...

    Un petonas ben gros!!!

    ResponElimina