[Aquesta poesia la vaig escriure l'any 98, el 26 de juny, molt abans de saber que estava essent víctima de malalties ambientals...]
Foc, brasa, aigua, gel;
elements antagònics de duresa inexistent.
Terra, sorra, brisa, vent;
tot dins de un món cruel.
Tot és fet de no res, com...
no res és fet de tot.
Naixem d'una unió
per morir en solitud.
Però crido a la meva única Mare,
crido i gemego a la meva estimada Terra,
què t'estan fent? com ho permets?
Jo l'adoro, jo li ploro.
Se que quan mori
deixaré anar llàgrimes de pols inert
damunt de les seves llàgrimes silencioses.
