Foscor, foscor i més foscor.
Cap raig de llum il·lumina la teva visió.
Sents sons, campanes,
sons celestials arriben cap a tu,
esperança en forma de progrés.
Es trenca; l'esperança?
no, l'alegria, el somriure,
aigua amb partícules de sal corre,
corre veloç tallant el somriure roig.
Paraules negres i veritats tallants,
no penses, tanques els ulls, t'encegues,
parles a la veritat, no t'escolten.
Crida, il·lumina els vianants de la teva vida.
M'escolteu? què feu?
Gràcies! em gireu la cara, amb ulls foscs,
ulls tancats per la ignorància?
no ho saps, dedueixes.
Penses en l'egoisme deslligat,
i et retorces al llit de dolor,
dolor que provoca tenir el cor esmicolat,
per la puta deducció.
