dilluns, 18 de maig del 2015

Un any de vida



Avui fa un any.
Avui fa un any que vas néixer. 
Que et van posar damunt meu 
acabat de sortir del teu cau calent i humit, 
plorant amb totes les teves forces.
Avui fa un any 
que et vaig agafar per primer cop 
després de 9 mesos d'impacient espera, 
que vaig plorar d'emoció 
en sentir la teva pell contra la meva 
i en sentir el teu plor per primer cop.
Avui fa un any que el meu amor per tu 
va començar a créixer de forma descontrolada.
Avui fa un any 
que vas arribar a les nostres vides 
i que ens vas fer tan feliços 
que no ho podem descriure.
Avui fa un any, 
i mentre et miro mentre dorms al meu costat 
se'm  neguen els ulls, 
perquè ets lo més bonic i dolç 
que he pogut fer a la meva vida, 
el millor regal que tindré cada dia.
T'estimo tant txipironet meu, 
tu i el teu pare, sou la meva vida.


                                                                                                                         18-06-2015




dimecres, 6 de maig del 2015

Tengo una vaca lechera, no es una vaca cualquiera....





Ja m'agradaria a mi fer llet merengada!! ;)

Una cosa que em preocupava abans de quedar-me embarassada era si podria o no alletar al meu fill, no em refereixo a si tindria llet, això no ho dubtava, sinó si  la meva càrrega tòxica hauria minvat lo suficient i si tenia o no metalls pesats acumulats, perquè una de les coses que volia evitar era la de transmetre la meva càrrega tòxica al meu fill, doncs, tot i que em miro les coses positivament, sempre queda en algun racó de dins meu la por a que el meu fill acabi desenvolupant les mateixes malalties que jo.

Quan la meva doctora em va dir que no tenia metalls pesats i que, degut a com m'havia baixat la càrrega tòxica, li podia donar de mamar al meu fill tant com volguéssim tots dos, l'alegria que vaig tenir no es pot mesurar.

I així ho estic fent, a dia d'avui, que el meu nen és a punt de fer el seu primer any, gaudim d'una lactància materna fantàstica, mai hem tingut problemes, ell va saber mamar des del primer moment, encara no feia una hora que havia nascut, érem al paritori ell damunt meu pell a pell, quan una comadrona ens va ajudar a fer el primer alletament, cap dels dos vam tenir cap problema, va ser algo tan bonic!!

Jo al principi, els 3-4 primers mesos, tenia els pits tan plens i tan super durs, que no podia dormir boca avall, tenia alguna ingurgitació de tant en tant, perquè el meu petit, tot i ser un bon tragoncete, de vegades no podia amb tot, però era algo totalment suportable i ho arreglàvem sense problema. També he hagut de dur discs de lactància fins fa poc, perquè m'han vessat molt els pits, tenia i tinc molta llet es veu (només cal veure el meu gordito lo mulsodet que està).

El menut ja menja sòlids des dels 7 mesos, molt poca cosa, perquè a part de que mai ha menjat papilles (ja en parlaré en una altra entrada), el seu aliment principal és la meva llet.

Des de molt petit, quan algú veia el meu nen em deia "i només menja la teva llet??", degut a que el veien ben gordet i grandot, jo, evidentment, contestava que sí, i quan els deia que a més a més, només menja d'un pit a cada toma, es quedaven de pedra. Però tot això es culpa de molts mites i desinformació que hi ha en el món, el meu nen ha menjat i menja a demanda, a demanda real, quan ell vol, menja, i ho fa tota l'estona que vulgui, ja siguin 2 minuts, com 1 hora. Ara que és més gran ell mateix ha reduït tomes i ja no en fa tantes, però de més petit n'ha arribat a fer mes de 20 al dia, els pediatres et diuen que com a mínim en facin 8 o 12, però per la meva experiència, quan pots permetre't estar les 24 hores del dia amb el teu fill i donar-li el pit a demanda, les tomes naturals que fa un nen son moltes més.

Ara el meu cigronet és tot un expert de la teta, hauríeu de veure com l'agafa (ara pot, ja no són tan dures com ho eren al principi, ara son tovetes i maleables), se la posa a la boca ell mateix amb una traça que em fa partir de riure, quan veu les seves tetes, se li dibuixa un somriure molt característic a la cara i li brillen els ulls.

He de donar les gràcies a les meves comadrones, doncs em van donar una informació molt complerta sobre la lactància i mai he dubtat de la meva capacitat per donar de mamar, ni en la capacitat del meu fill per saber com fer-ho.

Ara, seguirem gaudint de la lactància fins que vulguem, segurament fins que vulgui el meu petit.

No dubteu mai de la vostra capacitat per alletar el vostre fill, totes les dones podem fer-ho, fins i tot hi ha casos de dones que han adoptat nadons i els han alletat amb la seva llet.

Una abraçada de llet!