Emmascarats, ocults darrera d'una imatge que no és.
A cara descoberta vas però no mostres qui ets.
Vius dintre de la comoditat de l'anonimat quotidià,
sense parar-te a pensar en què hi ha més enllà.
Mira'm!
Però no em miris de reüll, no, mira'm a la cara, als ulls.
No pots,
només pots veure la meva mascara.
I es trist, però ara tampoc et pares a pensar en què hi ha més enllà.
Només mires de reüll i xiuxiueges a cau d'orella d'algun còmplice.
I jo, duent la cara coberta..
per la màscara que t'escandalitza i que fa saltar el disparador del teu dit index,
m'adormo cada nit amb un somriure de tranquil·litat als llavis...
Perquè jo, tot i dur mascara, no estic emmascarada davant la vida com tu.
