dimarts, 12 de febrer del 2013

1916



Any amb nom de colònia, colònia amb nom d'any...
no se si t'agradava per ser el teu any de naixement
o si, simplement, era coincidència.
L'olor de l'espígol em transporta als teus braços...
Quin coixí més dolç!
Cançons de bressol, jocs de taula i rialles.
Fet i amagar, classes de ganxet, i prendre mides per fer-me els pijames.
Contes que em feien riure fins no poder més,
i alguna sabatilla llançada amb molta punteria.
Enyoro la complicitat, allò que teníem juntes i que no teníem amb d'altres.
Et parlo cada dia, cada dia penso en tu i tinc alguna cosa a dir-te, a explicar-te
Ric amb tu, et canto cançons, i, de vegades, encara ploro llàgrimes de melangia.
M'agradaria, per uns instants, sentir-te riure com sempre feies,
aquell riure que encomanava a tothom...
Així és com et recordo, tan maca!!
Una part de mi va quedar buida en marxar tu
i sempre quedarà buida, fins que toqui reomplir-la amb tu de nou.
Perquè mai ningú podrà ocupar el teu lloc,
perquè t'estimo tant i eres tan important en la meva vida...
em vas donar tant i em vas demanar tan poc,
que mai podria deixar que res ni ningú ocupés el teu lloc, tan especial, dins meu,
perquè jo mai et vaig fer saber la immensitat d'amor que sentia per tu,
perquè fins que no vas morir, no ho vaig saber completament.
T'estimo màvia, se que tu ho has sapigut sempre,
t'enyoro màvia, vine'm a veure en somnis i abraça'm!


                                                                                                                                  07-02-2013