Avui fa 6 mesos que vas marxar Pare, i no hi ha dia que no plori, et trobo molt a faltar, de vegades em salten les llàgrimes quan faig riallades com les teves, et sento a la meva veu i em fa un esglai el cor, perquè per uns instants t'he tornat a sentir a través meu.
T'imagino cada dia, i cada dia parlo amb tu, de vegades t'explico coses que han passat, o coses que m'hagués agradat explicar-te, o em poso a recordar vivències que hem tingut, de vegades m'enfado amb tu, perquè ja no hi ets i em fas molta falta.
Et recordo molt com l'ultim dia que et vaig veure despert, que vam venir a casa vostre a veure-us, somreies i et feia molta gràcia en Roger, et veia feliç i em va agradar molt veure't així, tan eixerit.
Perquè feia molt que et trobava a faltar, la maleïda demència se't va endur fa molt de temps, però encara hi havia una mica de tu amagat, i de tant en tant treia el cap, però en morir, l'adeu definitiu, em pesa tant Pare, tant...
Vas morir el 3 d'Octubre, era diumenge, vas estar 5 dies aguantant com un toro amb els pal·liatius, però diumenge ja no vas poder més, jo no se perquè, però ho sabia, sabia que era el dia, els altres dies quan estava amb tu et cantava, parlava molt amb tu i et cantava cançons del Frank Sinatra, que se com t'agradava "La veu", però diumenge 3 d'octubre no ho vaig fer, em vaig posar al teu costat com sempre, vaig abaixar la barana del llit per poder-me apropar sense problemes si calia, i et mirava, estava amb tu en silenci, i va passar, vas obrir els ulls per un instant i vas exhalar el teu últim alè, mentre jo m'enfilava al llit damunt teu gairebé, t'agafava la cara i t'acariciava sense parar dient que ja estava, que no patissis, que ja estava, que t'estimava però que ja podies marxar tranquil, que no passava res, que tot estava bé, "tranquil rei, tranquil, t'estimo carinyo meu, no passa res, tot està bé pare, t'estimo, tranquil pare tranquil, t'estimo, t'estimo, t'estimo", m'entre amb els ulls negats de llàgrimes t'acariciava i t'omplia de petons i em vaig quedar abraçada al teu cos plorant i plorant i plorant, i no he deixat de plorar.
I avui també és diumenge, i també és dia 3, però d'abril, el "meu" mes, ja fa 6 mesos, 6! que vas marxar, i tinc tot remogut.
T'estimo Pare 🖤
