17 d'Agost del 2000
Bon dia Habichuela!
Com estàs màvia? Abans d'ahir va ser el teu sant, i, per variar, m'he recordat de tu.
Ai màvia! no fa ni un any que vas morir i et trobo tant a faltar... Però et porto sempre amb mi, duc sempre posat l'anell aquell que duies tu, i ja no és un anell qualsevol, ara l'anell ets tu, és la meva màvia estimada. Sempre estàs amb mi màvia, t'estimo tant, t'anyoro, ja ho saps, sé que ho saps.
La casa està tan buida sense tu, i això que quasi mai deies res, assegudeta, tota petita com eres, en el teu sillon, al bell mig del menjador, calladeta i menuda, talment com si no hi fossis, i ara que no hi ets, la buidor real de la teva falta ho onmple tot amb el seu silenci trist.
T'estimo àvia, i sempre penso en tu, sé que ho saps.
De vegades necessito el teu consol, que m'abtracis i em donis suport mentre em beses el front, però no hi ets, i més d'una nit ploro trista la teva absència, com ara.
En els anys que vam viure juntes, vas passar de ser la meva àvia, a ser com una espècie de germana petita meva, i quan t'anyoro i et recordo, només ho puc fer amb l'amor cap a una àvia i amb la tendresa cap a una petita germana.
No vaig poder anar al teu enterrament, i només tu i jo sabem el dolor que això encara em provoca.
No deixis d'estar mai al meu costat màvia, no em deixis més soleta del que m'has deixat.
Si almenys t'hagués pogut dir adéu...peró si no he pogut potser és perquè no ho havia de fer...per això, de vegades, o quasibé sempre, et sento més aprop del que suposo que t'hauria de sentir.
Em veus màvia? com m'agradaria...jo no et veig màvia, però t'imagino tants cops!...i sempre rius.
Tinc ganes de veure't màvia! vine'm a veure per les nits, quan dormi, vine'm a veure en somnis màvia, vine que t'anyoro i et vull abraçar!
Bon dia màvia bonica! no em vull despedir amb un adéu, perquè no hi ha adéu més gran que la teva mort, i com que sé que vindràs quan els somnis em banyin els ulls, et dic bon dia, en comptes d'adéu, com a benvinguda a la teva esperada arrivada.
Milions de petons per tota l'eternitat
de la teva néta petita, la petita Gènia.
T'estimo.
Gènia
P.D: Més enllà de l'horitzó hi ha una llum que sempre em guía.
* Aquesta carta li vaig escriure a la meva àvia al cap d'uns mesos de quan va morir. Sempre li deia màvia, perquè des de molt petita que havia viscut amb ella i m'equivocaba, començava a dir mare i aleshores me n'adonava al mateix moment i depressa ho ajuntava amb àvia, per això li deia màvia, i em va quedar per tota la vida. Lo de habichuela ve d'aquella canço rapera "mi abuela", que la iaia deia no se que de "y un arroz con habichuelas", li deiem carinyosament.
** Fa quasibé 10 anys que vaig escriure aquesta carta, i no hi ha dia que no m'en recordi de tu Màvia. T'estimo, et trobo moltíssim a faltar, però sempre ets amb mi. T'enyoro Màvia, tant de bo estiguessis amb mi.... petonississims i mes i mes i mes..... cada dia un de bona nit Màvia....i un de bon dia....
