De vegades tan lluny, altres vegades tan a prop.
De vegades m’omples de fred, altres vegades ho fas de caliu.
Vens, vas, tornes i te’n vas..
Em costa tant llegir-te, em costa tant interpretar-te.
Un xiuxiueig a cau d’orella em diu “marxa”.
Però, per més que ho intento, el magnetisme no m’ho permet.
Em continc, em mantinc, vull fugir i deixar de patir.
Trencaria tot el què tinc?
M’imagino una mà acaronant-me.
M’imagino uns llavis besant-me.
Et voldria tenir però no et tinc.
I tu em tens, però em vols tenir?
Caminant per un pont de fusta inconsistent
Em moc equilibrant el desequilibri.
Tanco els ulls per poder dormir
i fugir del dolor que no em deixa viure.
20-10-2026
INCONSISTENCIA
