Ja feia temps que volia escriure aquesta entrada, perquè una imatge val més que mil paraules. I si acompanyo les imatges d'unes miques de paraules, millor que millor :).
Quan em van diagnosticar SQM al desembre del 2009, la meva mascareta en entrar a la consulta era una bufanda de llana de color blau que m'embolicava al voltant del cap, perquè jo no n'era conscient, però ja m'estava protegint dels tòxics que no em deixaven respirar.
Un dia em vaig llevar pel matí i vaig anar a la cuina a buscar una mica d'esmorzar, i vaig veure sobre la taula del menjador una capsa de 10 mascaretes 3M 9926, com la de la primera foto més avall. Tan bon punt vaig veure la capsa em va saltar el cor a la gola, vaig tenir un sobresalt, em vaig impressionar molt i em vaig posar a plorar com una magdalena, em sentía tan desgraciada i impotent...
Vaig començar a necessitar dur mascareta sí o sí per anar pel carrer a mitjans de gener del 2010 ja, la bufanda en aquells moments ja no feia res de res.
Així que la meva primera mascareta va ser una 3M 9926, em sentia estranya i molt violenta duent-la posada, i m'agafava ben fort de la meva parella quan anàvem pel carrer.
Com que em feia molta vergonya anar amb la 3M 9926 a la cara i que em veies i mirés tothom, amb això tant ortopèdic a la cara, i a més a més el material de l'interior m'irrita la pell, vaig buscar per la xarxa alguna alternativa que fos més agradable estèticament, i buscant buscant vaig trobar les mascaretes I can breathe, estèticament no tenien res a veure amb la mascareta 3M.
A la foto podeu veure la mascareta a l'esquerra i el filtre a la dreta.
Aquesta mascareta te l'avantatge que no és desagradable visualment, però els filtres són molt prims i fan una olor d'alcohol etílic ben desagradable, per lo que no són gaire pràctiques per a malalts d'SQM.
Duent només un filtre amb aquesta mascareta de seguida vaig fer curt i vaig tenir que afegir un altre filtre, em costava més respirar, ja que a diferència de les 3M 9926, aquestes no tenen vàlvules, però em protegia una miqueta més.
La cosa anava avançant a marxes forçades i dur 2 filtres de seguida se'm va fer poc també, així que al cap de pocs dies ja vaig necessitar dur la mascareta 3M i la I can breath amb 2 filtres combinades.
I al cap de poc d'això ja vaig necessitar dur no nomes una mascareta 3M combinada amb l'altre i els dos filtres, si no que en necessitava una altra més, i si hagués estat per mi encara n'hi hagués afegit dues o tres més, però no era plan, no era ni còmode ni pràctic, i era el moment de plantejar-se un altre canvi.
En aquells moments estàvem arribant al maig del 2010 i la meva boca demanava a crits anar al dentista, però com m'ho faria per anar per Barcelona si cada vegada necessitava més mascaretes una damunt de l'altre per poder respirar mínimament bé??
La meva salvació va ser la mitja màscara o respirador d'un filtre de la casa Medop. Em vaig preocupar de buscar un respirador d'un sol filtre perquè la musculatura del meu coll no és precisament forta i ja sabia sense haver-ho provat abans que 2 filtres no els aguantaria pas.
Em va costar molt prendre la decisió de comprar algo així, però no hi veia sortida, si cada cop necessitava més i més mascaretes una damunt de l'altre, era clar que havia de fer un cop de cap i decidir-me.
Val a dir que a part de estar més protegida, aquests tipus de màscara té més avantatges, el principal és que els filtres filtren molt més i que duren uns 6 mesos, i al tenir vàlvules és més fàcil respirar quan estem en llocs tancats.
I així va morir la meva fantasía de dur una mascareta que no semblés una mascareta i anar més discreta pel carrer. Vaig haver de desar la vergonya al fons del congelador, perquè a la meva balança personal, pesava molt més la meva salut.
En el moment que vaig anar a veure els dentistes no em van voler fer res de tot el que necessitava la meva boca i salut que em fessin, em van veure tan malament de salut que volien que em posés en mans d'un metge i que millorés una mica abans de tocar-me. Doncs estava de mira'm i no em toquis, les coses com siguin.
Al cap de gairebé un any de tot això, per fi vaig anar al dentista, em van fer una bona operació, ara mateix no sé si alguna vegada ho he explicat per aquí al blog, però es van estar més de 5 hores per fer-me tota la boca mentre jo estava sedada i vigilada per l'anestesista.
Com que l'operació de la boca era important (4 extraccions i bastantes coses més), jo era molt conscient que no podria dur la meva salvavides Medop com si res, que em faria mal la boca durant forces dies, així que altra vegada a buscar una alternativa.
La vaig trobar amb la mascareta de cotó que podeu veure aquí sota, la primera que em vaig comprar era de color granat, ara ja està jubilada pobreta, molt de tute ha tingut.
Aquesta es la mascareta que faig servir per estar per casa, per protegir-me si em cal a dins de casa i per anar a obrir la porta o anar a buscar algun paquet que m'hagin portat.
En aquesta foto de sota podeu veure la mascareta amb un filtre usat al seu costat, no sé si aprecieu a la foto que és un filtre gruixut, cada compartimentet que veieu està ple de carbó activat, cosa que demostra el coloret negre-gris que se li veu.
Hi ha una gran diferència entre aquest filtre i els filtres de la mascareta I can breathe, no hi ha color, els de la I can breathe son prims com ho es una mascareta 3M 9926 per exemple, aquests de la màscara de cotó son ben bé gruixuts com un dit. Els filtres d'aquesta mascareta de cotó duren si fa no fa uns 6 mesos, com els filtres d'un respirador.
Només li veig un inconvenient, i és que costa respirar una mica, i si tens ja alguna dificultat per respirar sense dur cap mascareta, com em passa a mi, pot ser una mica agobiant dur-la.
Així és com la vaig dur durant el temps mentre se m'estaven curant les genives després d'anar al dentista, duia la verda de cotó a sota i les altres dues al damunt, a part de segellar una mica més, aquestes mascaretes de color gris tenen una olor particular que no m'agrada gens.
Això sí, si en algun moment em costava respirar canviava l'ordre de les mascaretes.
I a l'estiu del 2011 em vaig llevar un dia i vaig trobar el meu respirador Medop fet confeti per tot el menjador, i el meu gos Bambú fent cara de no haver trencat mai cap plat, gairebé m'agafa un cobriment, veure trencat el meu respirador va ser algo terrorífic, què faria ara? com aniria enlloc? estava esglaiada, esparverada i esmaperduda de mala manera.
Vaig trucar al meu company plorant desesperada: "i ara que fareeeeeeeé!!!! buaaaah!!!" i ell em va fer reaccionar, "Tranquila dona, en comprarem un altre".
Com que el respirador Medop m'anava una mica gran i són de mida única vaig aprofitar per buscar-ne un altre, també d'un sol filtre, però que tingués com a mínim un parell de talles, a veure si agafant la petita no m'anava tan gran.
I després de buscar molt i molt i de trencar-me les banyes de mala manera, per fi el vaig trobar, el meu respirador Sundström SR90-3, em va a la mida perfecte, és còmode i molt fàcil de treure i posar.
Aquest es el respirador que duc actualment quan he d'anar a llocs amb pol·lució i/o tòxics ambientals, també és el que faig servir durant tot l'hivern per sortir al jardí, ja que les llars de foc dels veïns no em permeten respirar bé i em són altament perjudicials.
I bé, aquesta ha estat l'evolució de les meves màscares des del dia que em van diagnosticar SQM, un cada cop més llunyà 23 de desembre del 2009, fins el dia d'avui.
I encara que sembli que ho tinc tot superat i que no tinc cap problema per anar amb el respirador o la mascara pel carrer, cada cop que ho faig em segueixo agafant ben fort de la meva parella, com si fos el primer dia.
No és com haver de dur ulleres quan mai se n'han dut, haver de dur màscara per poder sobreviure, és algo a lo que un difícilment s'acostuma.
Una abraçada a totes i tots els emmascarats forçosos!!
_______________________________________________________
Nota de setembre del 2016:
Degut a les meves millores de salut fa 2 anys i 4 mesos que no duc mascareta.
